19 set. 2016

La Iª Fira de les Merdes de la Catalunya a la Figuerosa



La Fira de les Merdes de la Figuerosa denuncia en clau d’humor els abocadors que ‘hipotequen el territori’

El certamen reuneix una vintena d'entitats de tot el país

El petit poble de la Figuerosa, a l’Urgell, s’ha convertit aquest dissabte en punt de trobada d’entitats de tot Catalunya que denuncien la instal·lació d’abocadors i plantes de tractament de residus que, al seu entendre, ‘agredeixen’ el medi ambient i l’agricultura tradicional, i per tant, ‘hipotequen el territori’. Es tracta de la primera Fira de les Merdes (FemsCat), organitzada per generar debat en clau d’humor. El certamen se celebra en una zona on els veïns lluiten contra el projecte d’una planta de compostatge per a purins i gallinassa a Ossó de Sió, en un espai protegit declarat Zona d’Especial Proteccio d’Aus (ZEPA) inclòs a la Xarxa Natura 2000. Precisament una de les principals queixes dels impulsors és la proliferació de macrogranges de porcs en comarques com l’Urgell i la Segarra i els problemes derivats de les dejeccions que generen. Les entitats que s’hi han sumat exigeixen polítiques de gestió de residus més sostenibles i respectuoses amb l’entorn. A més, critiquen el que consideren ‘complicitat entre polítics i grans corporacions’ per permetre formes de producció ‘insostenibles’.

El certamen l’organitzen l’associació Els Culs de Catalunya i la Plataforma Salvem els Plans de Conill, que va néixer per lluitar en contra de la polèmica planta de compostatge projectada a Ossó de Sió, una planta que actualment està pendent dels darrers tràmits per tirar endavant després de rebre el vistiplau de la Generalitat. També assenyalen directament una altra instal·lació a Puigverd d’Agramunt, que qualifiquen d”abocador camuflat de planta de compostatge’. A la fira s’hi han adherit entitats en defensa del territori de tot el país. Per exemple, hi ha la Plataforma Salvem l’Alt Empordà de Purins, l’Associació de Naturalistes de Girona, Attac Catalunya, Ecologistes en Acció, El Grup de defensa del Ter, GEPEC (Grup d’estudi i protecció dels ecosistemes catalans), IPCENA (Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural), Veterinaris sense Fronteres o la Xarxa Sud del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

A banda d’una mostra d’entitats i xerrades, el nucli de la Figuerosa s’ha omplert d’elements que fan referència al nom de la fira: una exposició de vàters, creus i cranis en una muntanya de terra que simbolitza una tomba de fems o un mapa gegant de Catalunya on s’han anat posant tifes allà on hi ha conflictes amb la gestió dels residus. El portaveu dels organitzadors, Xavier Mayora, assegura que ‘hem utilitzat l’humor per cridar l’atenció i anar el més lluny possible; volem riure i alhora debatre sobre temes que són molt seriosos’. En aquest sentit, s’ha mostrat molt satisfet de la resposta de les entitats, del públic, i de la repercussió que ha tingut l’esdeveniment.

Una trobada per ‘començar a caminar junts’ Llegir més a Vilaweb.Cat



La Fira de les Merdes de la Figuerosa. 324.Cat 17/09/2016
Una de les principals queixes dels impulsors és la proliferació de macrogranges de porcs en comarques com l'Urgell i la Segarra i els problemes derivats de les dejeccions que generen



Empar Moliner i la Fira de les Merdes. Catalunya Radio 16/09/2016
Aquest dissabte se celebrarà a Figuerosa, a l'Urgell, la primera edició de la Fira de les Merdes de Catalunya, que aplegarà una vintena d'entitats contra els abocadors i la ramaderia industrial. Empar Moliner ho aprofita per recordar-nos que Catalunya és un país escatològic.



Merda per Catalunya. Xesc Vidal. 7accents.cat 15/09/2016
Amb aquest títol molts pensaran que aquest article va de política. Doncs no, aquest article va de societat, de convivència, de respecte i, sobretot, de salut humana i mediambiental. Això sí, la política, aquí, podria fer moltes coses, però no les fa.


Els opositors a la planta de compostatge projectada a Ossó de Sió (Urgell) s'han unit amb altres zones de Catalunya on hi ha instal·lacions similars i han convocat per a dissabte vinent una jornada de protesta, en clau d'humor, que han batejat com: 1a Fira de les Merdes de Catalunya. La fira es celebrarà a Figuerosa, un nucli agregat a Tàrrega, que és la zona urbana més propera a la planta projectada a l'Urgell.

Diferents entitats



‘Per un món rural viu! Menys macrogranges i més pagesos!’

-.- 

video




Avui ens han fet arribar, de manera anònima en un paquet sospitós, una cinta VHS amb el comunicat original, i sense editar, de la “Branca Botifarra dels Culs de Catalunya”.  Read More




Article de La Directa. Número 410. Del 14 de juny de 2016 “La instal·lació de tractament de residus de Puigverd d’Agramunt, inicialment projectada per processar sobretot dejeccions animals, acumula enormes quantitats. Read More


Ja tenim activat i operatiu el nostre nou compte a les xarxes socials.
Ens podeu trobar a Twitter amb el nom @culsdecatalunya i on fem servir els hashtags #PerUnMónRuralViu i #FemsCat2016
Apuesta és la forma més directa de comunicar-vos amb nosaltres.




La Plataforma Salvem els Plans de Conill és crea per iniciativa d’un col·lectiu de veïns i veïnes afectat pel projecte d’una planta de compostatge al bell mig d’aquest paratge, que forma part del conjunt dels Plans del Sió, reconeixent els extraordinaris valors de caràcter natural i patrimonial i reaccionant davant una nova actuació que posa en perill la preservació d’aquest patrimoni  reconegut i protegit per la Unió Europea. Read More




Article de La Directa. Número 412. Del 12/7 al 25/7 de 2016 “A les terres de Ponent, la Corporació Alimentària de Guissona SA (CAGSA) s’ha convertit en un imperi agroindustrial. Read More  

11 ag. 2016

Al·legacions al projecte de la carretera Almoster-La Selva



Us deixo el resum de l'al·legació conjunta de la plataforma, a la que us podeu sumar, i una graella que us podeu descarregar perquè la ompliu de signatures.

Tenim de temps fins al 26 d'agost!

(També es poden presentar al·legacions des de col·lectius i entitats si esteu interessats. En tenim un model.)



ESTEM BUSCANT SIGNATURES!
AJUDA’NS A DEFENSAR EL TERRITORI!

Que la carretera d’Almoster a La Selva s’ha de millorar és un fet ineludible. No pot ser que a dia d’avui una carretera passi per dins un nucli urbà, com és el cas d’Almoster. Tanmateix, la idea que ha presentat la Diputació de Tarragona està sobredimensionada fins al punt d’utilitzar dades inflades per justificar un projecte d’aquesta mida: prop de 1500 cotxes al dia per la carretera d’Almoster? Però això què és!

Des de la plataforma d’afectats, juntament amb les entitats ecologistes i defensores del territori i la pagesia, demanem a la Diputació que ens escolti, que no tiri pel dret i no esculli com a única opció possible la Opció 2, la que més impacte té sobre el territori. Des de la plataforma demanem que la Diputació replantegi el projecte i que tinguin en compte la Opció 3 que passa per millorar la carretera actual, sense fer cap barbaritat, i no fer-ne una de nova planta com planteja la Opció 2.

En resum, cal millorar la carretera, no duplicar-la i augmentar-ne l’impacte que implica fer-ne una de nova.

Implantar la opció 2 suposa l’afectació de 70 ha de terreny d’un traçat que no respecta les partions dels terrenys i, a més, augmenta l’impacte mediambiental en un territori de poc més de 5km2 on ja contem amb el camí vell d’Almoster, la carretera d’Almoster, la línia de ferrocarril Lleida-Reus i l’autovia C-14.

Per altra banda, i tenint en compte que el Camp de Tarragona ja contem amb els complexos petroquímics, la destrucció de la muntanya per culpa de les pedreres, les incomptables urbanitzacions esteses per tot el terme, el turisme massiu a la costa o la xarxa de carreteres, autovies i autopistes, no podem permetre que es continuïn sobredimensionant unes infraestructures innecessàries.

Hem d’aprendre a respectar el territori. Fins ara em pensat que créixer destruint era la única forma de progressar. Que el progrés era avançar amb un bulldozer i arrasar amb tot el que quedi per davant. Però això no pot seguir així si volem seguir compartint aquest món. No es tracta del que voldríem sinó del que necessitem. I necessitem una carretera, no una autovia, per anar fins Almoster. Aquest no és un problema que ens afecti a un, dos, tres veïns o veïnes. Ens afecta a tots, perquè és de sentit comú no destruir l’espai on vivim.

Podeu descarregar-vos les al·legacions individuals i les col·lectives.

Si voleu signar, podeu descarregar-vos i emplenar la graella  (INTENTEU OMPLIR-LA!)




informació relacionada:

-.- 

Iª Fira de les Merdes de Catalunya - FemsCAT

Iª FIRA DE LES MERDES DE CATALUNYA - FemsCAT

Bon dia!

Us escrivim des d'uns poblets del municipi de Tàrrega, capital de l'Urgell i de la comarca catalana amb més porcs per habitant. També aviat serem la zona amb més abocadors de purins i gallinassa per habitant perquè tant porc i aviram produeix molta merda.

Resulta, que ara ens volen posar un altre d'aquests abocadors, mal dits plantes de compostatge per a confondre l’opinió pública, amb l'objectiu de poder crear més macrogranges a la comarca. El seu bestiar servirà per alimentar les arques de l'amo de les nostres contrades, la Corporació Alimentària de Guissona (BonArea). En canvi, nosaltres ens hem d'empassar les pestilències dels seus residus. A més, s'afegiran més tòxics als nostres sols i les nostres aigües ja completament contaminats. Podeu trobar més informació de la nostra lluita a www.facebook.com/Plataforma-Salvem-els-Plans-de-Conill.

Ens sentim com el cul de Catalunya. Però hem aixecat el cap i hem vist que no estem sols ni soles. Que hi ha bastant més gent i zones com la nostra que pateixen la nocivitat d'unes formes de producció i vida cada vegada més insostenibles. No tan sols gent afectada per la ramaderia industrial, com a les terres de Ponent i a les comarques de Girona. Déu n'hi do les merdes que s'han d'empassar la gent de Tarragona amb les seves centrals nuclears, refineries, petroquímiques i un llarg etcètera! I quants petits grups hi ha a Catalunya els quals, de forma més o menys aïllada, s'oposen a un abocador industrial, una planta química, l'ampliació d'un aeroport...

Veient aquest panorama, se'ns ha acudit d'unir els culs de Catalunya en una Fira de les Merdes de Catalunya (FemsCat). Organitzar un dia per trobar-nos, per denunciar les barbaritats que estan passant a les nostres terres i per riure'ns a la cara dels polítics i grans corporacions que ens estan amargant la vida.

També us volem proposar, si teniu temps i ganes, de preparar algun tipus d'activitat que, en clau d'humor, expliqui la vostra problemàtica i la vostra lluita (tallers, cançons, teatre, poesia,...), com per exemple “taller de perfums de purins” o “taller de bidonets radioactius”

Aquesta Iª FemsCat tindrà lloc el dissabte 17 de setembre a la Figuerosa (Urgell). Per poder fer una bona difusió, i per organitzar millor l'estada, demanem que els grups i entitats interessats confirmin la seva assistència fins al 15 d'agost i, si pot ser, també l'activitat que proposeu per explicar la vostra lluita. Us demanem també que ens ajudeu a fer difusió d’aquesta fira i no dubteu de contactar amb nosaltres per a qualsevol dubte i/o suggeriment.

Moltes gràcies i fins aviat!

Els Culs de Catalunya / Comitè organitzador de la 1ª FEMSCAT

info@elsculsdecatalunya.org

Xavi (649109702) Lídia (625331178)

video

Signeu i compartiu


 


-.-

10 ag. 2016

El debat es trasllada a Almoster

La setmana passada els explicàvem la polèmica que ha despertat entre els veïns de La Selva del Camp el projecte de construcció d'una nova carretera entre Almoster La Selva. Doncs bé, els pagesos d'Almoster tampoc es mostren partidaris d'una de les propostes de la Diputació de Tarragona, que passa per expropiar 7 hectàrees de terreny.

http://canalreustv.cat/new/el-debat-es-trasllada-almoster

Maria Vallvé
Canal Reus 10/08/2016

Els pagesos i veïns de La Selva del Camp i Almoster han signat ja vora unes 200 al·legacions en contra el projecte de construcció d'una nova carretera entre aquests dos municipis. Construir una nova carretera és una de les alternatives que planteja la Diputació de Tarragona, l'alternativa 2, donat que l'actual carretera que uneix aquestes dues poblacions és un camí estret i amb forces revolts, asfaltat als anys 70. Dur a terme aquest projecte implica expropiar unes 7 hectàrees de terreny de cultiu als pagesos, una idea que als afectats d'Almoster no agrada gens.

Unió de Pagesos, el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans i Plataforma del Camp donen suport als afectats, partidaris de l'alternativa 3, que preveu millorar l'actual carretera, ampliant-la.

El termini per firmar en contra l'alternativa 2 s'acaba el 25 d'agost. Els veïns d'Almoster que vulguin fer-ho, han d'apropar-se al Forn de pa Vilarrubí. A La Selva els punts per signar són la botiga Espígol i Fruites La Selva.

Informació relacionada:

Almoster - Reunió informativa. Condicionament de la carretera T-3231 d'Almoster a la Selva del Camp

:  
-.-

5 ag. 2016

Es constitueix la Plataforma NO a la MAT comarques del Nord (Castelló).

Es va celebrar una assemblea a Atzeneta, en la qual es va constituir la Plataforma NO a la MAT comarques del Nord.


En saber-se el traçat previst per a la línia de la MAT, s’ha pogut constatar com afecta de manera greu nuclis habitats en poblacions com ara Atzeneta, o en parts del terme de Castelló com Benadressa. Aquest fet ha impulsat una Plataforma NO a la MAT comarques del Nord, que ha fet públic el següent manifest:

Les persones que suscribim este Manifest, reunides el dimarts 19 de juliol de 2016 a Atzeneta, mostrem la nostra oposició al projecte de l’empresa Red Eléctrica de España de construir una nova Línia de Molt Alta Tensió de doble circuit de 400 kV per connectar la subestació de Morella amb la de la Plana (Almassora).

Manifestem que:
  • El traçat proposat per Red Eléctrica, que travessa 17 termes municipals de Castelló, afecta a llocs emblemàtics com ara la Serra de Borriol, Vilafamés, la mola d’Ares i a espais de la Xarxa Natura 2000 de l’Alt Maestrat (LIC “L’Alt Maestrat” i Serra en Galceran i ZEPA “L’Alt Maestrat, Tinença de Benifassà i Serres del Turmell i la Vallivana”).
  • El traçat travessa zones poblades (per exemple el pla de Meanes, a Atzeneta, on viuen 120 persones) sense respectar la distància mínima de seguretat actualment recomanada (1 m/kV). Per tant estaríem exposats a totes les afeccions negatives de les línies elèctriques, especialment dels camps electromagnètics, altament perjudicials per la salut com ho demostren nombrosos estudis científics que relacionen estos amb una major incidència de malalties com ara el càncer o la leucèmia, sent major la incidència sobre la infància.
  • Qualsevol traçat tindria un enorme impacte negatiu sobre el patrimoni cultural i l’entorn natural, de gran valor paisatgístic i ecològic. Aquests patrimonis, tant el cultural com el mediambiental, són la major riquesa de les nostres comarques, essent la base sobre la qual s’assenten els desenvolupaments econòmic i turístic.
  • El traçat afecta als Paratges Naturals Municipals de la Mola d’Ares, el Mollet (Sant Joan de Moró) i l’ermita de Sant Miquel (Vilafamés), que són citats com a espais a evitar a l’estudi d’impacte ambiental. Considerem que no s’han estudiat adequadament els efectes sobre el medi natural i socioeconòmic, l’impacte sobre el turisme i les zones recreatives ni les conseqüències sobre el patrimoni.
  • La línia suposarà una pèrdua d’ús i valor dels terrenys i les propietats afectades.
  • Considerem que no existeix justificació per un projecte de tal envergadura, que no aporta beneficis socials, mediambientals ni econòmics als municipis que travessa i que sols es justifica des del punt de vista del negoci de les elèctriques.
Per tot l’exposat:
  • Sol·licitem a les administracions implicades que desestimen o impedisquen l’execució del projecte de línia de Molt Alta Tensió la Plana-Morella en els terminis en què està actualment redactat en defensa del futur de les nostres comarques, de la salut dels seus habitants i del medi ambient.
  • Demanem que s’avalue seriosament la necessitat real de les línies de molt alta tensió, especialment en el context actual en què les realitats de consum i producció elèctrica han canviat, com ho palesa el Reial Decret-llei 13/2012, de 30 de març. Considerem que és el moment d’apostar per l’ús eficient i la generació descentralitzada d’energia que no requereix grans línies de transport.
  • S’ha de considerar el canvi del traçat per un de menor impacte social i mediambiental, que seguisca els passadissos d’infraestructures existents i no afecte al medi ambient ni als habitants de les nostres comarques.
  • També s’ha de contemplar el soterrament en les zones de major impacte paisatgístic i sobre les aus, així com quan la línia passa a prop de cases i instal·lacions, i l’allunyament de la línia de les cases un mínim d’un metre per kilovolt..
Font: La Plana al dia

Informació relacionada:

Castelló diu No a la MAT

-.-

Repsol atura les obres en una nova unitat per l'oscil·lació excessiva d'una columna

Els tècnics d'estructures i els enginyers del projecte determinaran si calen mesures de prevenció addicionals abans de reprendre les obres.

El Complex Industrial de Repsol a Tarragona | Repsol

NacióDigital/ACN | 05/08/2016

La companyia Repsol ha aturat les obres en una de les noves unitats del polígon nord de Tarragona, en què està invertint, degut a l'excessiva oscil·lació d'una de les noves columnes. Aquestes columnes, de més de 80 metres, estan dissenyades per tenir un cert moviment quan fa vent però s'ha detectat que el moviment era més del que preveuen els enginyers pel vent que bufava aquest divendres al matí.

Fonts de Repsol han comunicat que han decidit aturar els treballs fins que els tècnics d'estructures determinin si hi ha algun problema, si cal fer alguna reparació o si es necessari prendre mesures de prevenció addicionals. L'empresa ha assegurat que no existeix cap risc perquè es tracta d'una unitat que no està en funcionament que no té gens de producte.

-.-

Debat pel projecte d'una nova carretera entre Almoster i La Selva

http://canalreustv.xiptv.cat/canal-reus-noticies/capitol/debat-pel-projecte-d-una-nova-carretera-entre-almoster-i-la-selva#

 Canal Reus Notícies 05/08/2016
-.-

Veïns de la Selva del Camp i d'Almoster es mobilitzen en contra del projecte d'una nova variant

Alerten de la fragmentació que suposa el traçat aprovat per la Diputació, titular de la via que uneix aquests dos municipis del Baix Camp 

Panoràmica del punt on s'inicia la carretera de la Selva del Camp cap a Almoster

ReusDigital 05/08/2016

Un grup de veïns de la Selva del Camp i d'Almoster s'han mobilitzat per aturar el projecte d'una nova carretera entre aquests dos municipis del Baix Camp. A una distància que no arriba als cinc quilòmetres, actualment estan connectats per un camí asfaltat. El col·lectiu és partidari de què s'eixampli i millori aquest vial, en comptes de fer una carretera nova, que aniria en paral·lel i, en alguns punts, a escassos metres de separació, amb el camí actual. Els veïns van fer aquest dijous a la nit una assemblea a la Selva i el pròxim dimarts en faran una altra a Almoster. L'objectiu és recollir signatures i presentar al·legacions al projecte, que es troba en període d'exposició pública. Els afectats denuncien que la nova carretera trinxarà el territori, amb un grapat de finques petites que es veuran expropiades. Per la seva banda, la Diputació de Tarragona, titular de la carretera, assegura que el nou traçat és l'opció més segura, més integrada al territori i també més econòmica. Fins a un milió d'euros d'estalvi, segons fonts de la institució, suposa construir una nova carretera, en comparació a arranjar l'actual. La principal raó és que caldria desplaçar instal·lacions de serveis de llum i aigua que passen per la zona. El nou traçat, aprovat per unanimitat per tots els grups de la Diputació, permetrà, segons la institució, el pas de vehicles pesants, serà més amable amb l'entorn i el paisatge, a més de segur i ample, amb un vial per a persones i bicis.

Però al grup de veïns, que tenen el suport d'Unió de Pagesos i de Gepec, no els convenç gens ni mica el nou traçat dibuixat just per damunt de l'actual carretera i tomben tots els arguments donats per la institució. "És fals que hi circulin 1.500 vehicles diaris, en passen com a molt, 400, i rebaixant la velocitat de 70 a 60 quilòmetres per hora, l'opció de millorar la carretera existent resultaria molt més econòmica", exposa a l'ACN el portaveu del col·lectiu d'afectats, Alexandre Arnau.

Les tres opcions estudiades són una variant de circumval·lació a Almoster, una nova carretera fins a la Selva o la millora de l'existent. "L'opció més lògica és la tercera; les altres, que a més van acompanyades d'una gran rotonda, suposen fragmentar un territori que ja ho està prou, de fragmentat", lamenta Arnau. "Destrossarà entre 7 i 8 hectàrees de terreny, bàsicament parcel·les petites i horts, mentre que millorar la carretera només n'afectarà 0,4, d'hectàrees", conclou.

-.-

11 jul. 2016

La petroquímica del Camp de Tarragona, més enllà de la cadena de producció

El sector petroquímic és un actor econòmic molt rellevant al territori. Tot i això, la convivència amb l'entorn natural i les afectacions que té en la salut pública han reobert el debat sobre la necessitat de millorar l'anàlisi del seu impacte 

Els darrers anys, la indústria petroquímica del Camp de Tarragona ha registrat diversos episodis que han alertat el veïnat de les poblacions properes, tant pel seu impacte visual com per les olors .
Plataforma Cel Net

El 23 de maig passat, una torxa de la petroquímica Dow Chermical va emetre fum negre amb residus tòxics sobre el Camp de Tarragona durant més de 48 hores. Això no obstant, el Departament de Territori i Sostenibilitat afirma que es tracta d'un fet "sense transcendència". Però, arran d'aquest esdeveniment i d'altres que s'han produït amb unes característiques similars, s'han tornat a posar sobre la taula el debat sobre l'impacte de la indústria petroquímica al territori i la petició d'un estudi complet de la qualitat de l'aire per part de veus expertes i plataformes civils.

Neus Roig, membre de la Plataforma Cel Net, assegura que "sempre que hi ha una parada programada de manteniment, hi ha algun problema que perjudica les veïnes, ja siguin episodis de flama, fums o soroll". Afegeix que aquests casos "són l'altaveu d'una problemàtica silenciada" a la qual són sotmeses les habitants del Camp de Tarragona dia a dia. La darrera problemàtica registrada, segons Francesc Borrull, investigador de l'àrea de Química analítica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), indica un "mal funcionament en el procés", ja que "les torxes són mesures de seguretat de les empreses i, quan hi ha un error o un mal funcionament, s'activen".

Els darrers anys, la indústria petroquímica del Camp de Tarragona havia registrat diversos episodis que havien alertat el veïnat de les poblacions properes, ja fos per l'impacte visual o per les olors. Ara bé, Joan Pons, ambientòleg i activista del territori, adverteix que "la societat del Camp de Tarragona ja no està en condicions de suportar episodis tan violents com els que s'han donat". No existeix una diagnosi completa dels residus que s'emeten a l'aire i, per això, explica Pons, diferents plataformes i treballadores del sector demanen, "des de fa molts anys", estudis complets a l'administració. Martí Nadal, investigador del Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental de la URV, diu que "la qüestió clau que cal respondre no és saber qui contamina, sinó assegurar que la salut de l'entorn no es veu afectada, independentment de la indústria que en sigui responsable".

Analitzar l'aire de les poblacions del complex petroquímic

L'any 2014, la Plataforma Cel Net –amb el suport dels ajuntaments de Constantí, el Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp, la Secció de Seguretat Industrial, Automòbils i Metrologia de la Generalitat de Catalunya i el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya (GEPEC)– va presentar un estudi de la qualitat de l'aire de la zona elaborat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La investigació tenia com a objectiu avaluar "les emissions atmosfèriques contaminants a la Vall de Francolí a partir de controls socials, químics i de modelització numèrica", segons Cel Net.

El Camp de Tarragona representa el "punt més important del sud d'Europa" de la indústria petroquímica, a més de tenir "un seguit d'indústries potencialment contaminants". Nadal comenta que "cadascuna d'aquestes empreses pot esgrimir que compleix amb els límits d'emissió d'un nombre conegut i limitat de contaminats marcats per la legislació" i que la població propera a les indústries "pot estar exposada a tots aquests contaminants", que són emesos per "moltes fonts d'emissió en petites quantitats".

Francesc Borrull explica que "la singularitat del Camp de Tarragona radica precisament en el fet que les empreses treballen amb alguns productes que no estan regulats i, per tant, no es poden determinar de manera automàtica". Així doncs, es posa de manifest la necessitat de tenir dades aprovades per l'administració i uns estàndards de qualitat de producció i cura del medi ambient per poder investigar i treballar per uns models que siguin millors per a les habitants dels pobles i la relació amb l'exterior, tenint en compte la feina que s'està fent a les empreses en qüestió. Al mateix temps, tampoc no es poden fer vinculacions entre l'aire i la incidència de malalties de tipus respiratori o càncers per aquesta mateixa raó. El doctor Nadal és taxatiu: "De moment, no hi ha hagut la voluntat, especialment per part de la indústria, de fer un estudi epidemiològic per poder-ho contrastar a causa dels costos elevats".

Els elements que es poden trobar a l'aire dels territoris que alberguen la indústria química i petroquímica són mesurats per la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Ambiental, òrgan que depèn de la Generalitat i que té diversos captadors repartits per la geografia catalana que recullen els compostos a estudiar. Les empreses també tenen una instal·lació pròpia, però els resultats són privats i els organismes independents no els poden consultar. Això no obstant, Borrull recalca que aquests sensors "només se centren en els compostos que estan regulats per normativa". És a dir, contaminants majoritaris com els que resulten de la combustió d'un cotxe, per exemple, i alguns minoritaris que tenen una toxicologia contrastada, com ara el benzè o el benzo(a) pirè. Justament, Mercè Rius, directora general de qualitat ambiental, es basa en la normativa europea quan diu que el departament està analitzant, "des de l'any 2015 i durant aquest 2016" un total de 24 compostos volàtils, marcats per la legislació europea, arran del "compromís" establert amb l'entorn i la societat.

Gran part dels productes que arriben a l'atmosfera provinents del procés de treball amb petroli –que són els més nocius– formen part del grup de contaminants secundaris, elements que no són percebuts per la maquinària analítica ni recollits pels textos legals. Així doncs, quan es parla d'uns nivells correctes de concentració a l'aire no s'estan tenint en compte tots els factors. L'estudi dut a terme per la UPC revela que, entre els anys 2011 i 2015, es van registrar un total de 942 episodis a les poblacions de Constantí, el Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp, amb un decreixement accentuat els últims anys. Els incidents mesuraven la presència d'olor a les localitats en una escala de l'u al cinc.

L'arrel del problema es troba, comenta Pons, en el fet que "l'Estat espanyol i Catalunya no tenen una normativa que estableixi unes concentracions màximes de contaminants secundaris". Així doncs, les actuacions només es poden emparar en allò que marca la legislació europea, que posa topalls en la presència de contaminants de primer nivell a través de la directiva de l'any 2010 sobre les emissions industrials (2010/75/UE) i la directiva de 2001 sobre limitació d'emissions a l'atmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans instal·lacions de combustió (2001/80/CE).

La resposta de l'administració

El Departament de Territori i Sostenibilitat va crear la Taula de Qualitat de l'Aire l'any 2015, per donar resposta a les peticions formulades per part de diferents col·lectius de reunir les diferents parts que formaven part de l'àmbit de la petroquímica. Neix amb "la voluntat d'esdevenir la plataforma que aglutini, comparteixi i canalitzi les actuacions generades per qualsevol agent i de mantenir informats els ciutadans del territori".

Tot i això, la taula no inclou tots els agents que els sectors pròxims a Cel Net creuen convenients. A més, l'estructura només té un caràcter consultiu i, per tant, no pot proposar accions reals. La primavera passada, la representació del laboratori de la UPC, a qui es va encarregar l'elaboració d'un estudi independent sobre la qualitat de l'aire al Tarragonès Nord, va abandonar l'espai de diàleg "per la falta de voluntat real de millorar la qualitat ambiental de la zona", segons es detallava a la premsa local.

Reconversió de la indústria

L'existència de models alternatius fan replantejar la vigència del sector petroquímic en un futur. Diferents veus coincideixen a destacar la necessitat d'una indústria petroquímica basada en uns principis de convivència amb l'entorn natural. Veus com la d'Esperanza Picó opinen que el sector "té l'oportunitat d'utilitzar recursos biològics com l'etanol obtingut a partir de la canya de sucre o la remolatxa i el gas de síntesi a partir de l'hidrogen generat per energies renovables o per subproductes de biorefineries".

La reconversió a l'energia solar d'alguna d'aquestes plantes, a Texas, ha estat possible gràcies a l'acord amb un parc eòlic que té 200 megawatts de potència. A Alemanya, altres espais utilitzen la canya de sucre com a matèria primera i, d'aquesta manera, es camina cap a una química més ecològica i la "veritable revolució verda", segons Picó. Caldrà veure quins plans té el govern català i cap a on evoluciona el seu model actual. 

Notícies relacionades:  


-.-

29 juny 2016

Els jutjats avalen l'origen laboral del càncer d'un treballador de la petroquímica

La sentència obliga a mantenir la prestació concedida el 2011 per incapacitat permanent 
 
Foto: Cel Net

DelCamp.Cat 28/06/2016

Per segona vegada, el Jutjat Social número 1 de Tarragona ha sentenciat que el càncer d'un treballador de la petroquímica de Tarragona és d'origen laboral. Segons assenyala, el linfoma fonicular que pateix un dels empleats de les subcontractes presents a la planta química de Repsol va ser originat per l'exposició als compostos químics de la instal·lació industrial. En la primera ocasió, la sentència va rectificar la decisió de l'INSS de considerar la malaltia, una greu forma de càncer, no com d'origen laboral, sinó una patologia comuna desvinculada de la seva activitat professional com a responsable de tasques de manteniment dels forns d'olefines. I ara, per segona vegada, ha obligat l'Institut Nacional de Seguretat Social (INSS) a reprendre l'abonament de la prestació per incapacitat permanent en grau total que havien decidit retirar-li en resposta a un informe de l'ICAM on es considera que la malaltia ha remès de forma tal que permetia l'extreballador reincorporar-se amb normalitat al món laboral, malgrat la severitat del seu quadre clínic.

La resolució judicial constata amb fermesa que «les lesions que patia l'any 2011 quan li va ser reconeguda la IPT són exactament les mateixes que tenia al 2012, quan li va ser denegada per millora» i considera que «si hi ha hagut remissió és pel tractament quimioteràpic realitzat i, encara més rellevant, per l'allunyament que la font que va donar origen a la malaltia, l'exposició a l'etilè». Precisament, la presència d'etilè està reconeguda als protocols de seguretat i la descripció del lloc de treball que ocupava el treballador afectat on s'esmenta com a riscos vinculats a les funcions de manteniment de forns d'olefines que desenvolupava a la planta de Repsol l'exposició a substàncies potencialment cancerígenes. Un extrem que, en relació a l'etilè i el benzè, també reconeix el Varem de Malalties Professionals en vigor.

Un problema «generalitzat»

La situació viscuda per aquest treballador segons el col·lectiu d'advocats Ronda «exemplifica i il·lustra la situació de perpètua infradiagnosi de malalties professionals que es dóna a l'Estat espanyol i el caràcter restrictiu de les polítiques aplicades per l'INSS i organismes com l'ICAM a l'hora de primar criteris estrictament econòmics per sobre de la racionalitat clínica arribat el moment de jutjar la capacitat laboral de persones malaltes». Segons apunten, «milers i milers de persones a tot l'Estat es veuen perjudicades per les reticències de l'INSS i de les mútues a admetre aquest origen laboral de les seves malalties, veient-se privades de beneficiar-se de l'increment de l'import de les prestacions d'incapacitat, invalidesa, viduïtat i orfandat que els correspondrien. En aquests casos, és necessari, com ha succeït ara, demandar fins en dues ocasions l'INSS i la mútua corresponent per veure reconeguts els drets que ens corresponen i assolir a través de la tutela judicial allò que l'INSS i l'ICAM i les mútues ens neguen amb l'única voluntat de reduir la despesa en prestacions».

Per a Jaume Cortés, advocat del Col·lectiu Ronda, que ha defensat els interessos del treballador afectat, «resulta inversemblant que s'hagi obligat una persona greument malalta a enfrontar-se a dos judicis diferents malgrat l'evidència mèdica de la seva situació i la claredat de la relació causa-efecte entre la patologia que pateix i l'activitat professional que desenvolupa en un entorn extraordinàriament perillós per a la salut com és la petroquímica de Tarragona. En aquestes instal·lacions la gent que hi treballa està exposada a la presència d'agents contaminants que figuren i estan reconeguts al Varem de Malalties Professionals que, malauradament, ja és prou restrictiu. L'administració i els organismes públics tenen l'obligació de vetllar per la salut i assegurar que tothom sense capacitat per treballar disposa de recursos suficients per tenir una vida digna. Aquesta, però, sembla ser la darrera de les prioritats».

-.-

28 juny 2016

Detectats nivells elevats de benzè a la planta de Repsol a Tarragona

La incidència al polígon petroquímic nord obliga a desallotjar més d'un centenar de treballadors de Dow Chemical

Fàbrica de Repsol al Polígon Nord de Tarragona. Foto: DT

per Reusdigital 27/06/2016 

Detectats nivells elevats de benzè, un contaminant reconegut com a cancerigen, a la planta de Repsol al complex petroquímic nord de Tarragona. La incidència, que no és visible i ja es dóna per resolta, s'ha produït aquest dilluns al matí i ha obligat a desallotjar ràpidament més d'un centenar de persones de l'edifici de manteniment i serveis de l'empresa química Dow Chemical, que comparteix un terreny annex a Repsol al polígon nord. Seguint el protocol de prevenció, se'ls han fet proves d'orina. Repsol, per contra, no ha hagut d'evacuar cap treballador ja que a la zona de la fuita no hi té personal.

Segons fonts consultades, la concentració de benzè s'ha elevat fins a donar valors de 10 ppm -parts per milió-, quan el límit és de 0,5, és a dir, 20 vegades per sobre. Les mateixes fonts asseguren que alguns treballadors haurien presentat mals de cap i nàusees. Des de Repsol, però, es nega aquest extrem i es remarca que no hi ha hagut cap persona afectada ni ha estat necessari activar cap pla d'emergència ni decretar cap mesura excepcional de protecció per a la població. La incidència provindria d'una arqueta desbordada, a la zona de les torxes.

"Com que l'arqueta no drenava, per dissipar l'acumulació de líquid hem hagut de recollir-ho en un sistema mecànic i portar-ho a la planta de tractament d'aigües, i en aquest impàs per accelerar la recollida és quan s'hauria donat la concentració d'hidrocarburs", ha afirmat a l'ACN el responsable de Comunicació de Repsol Tarragona, Josep Bertran, el qual, però, ha tret ferro a la incidència ja que la companyia petroliera no ha detectat en cap moment cap increment de contaminació, a més que a la zona no hi té cap treballador.

"Em consta que tres treballadors protegits amb màscara han actuat en aquesta arqueta que revessava i després han passat pels mers controls", ha afegit el delegat d'UGT a Repsol Petroli de Tarragona, Rafel Garrido. Si bé a Repsol no s'ha activat cap pla d'emergències i atribueixen l'incident a una operació més del sistema de manteniment, a Dow, l'empresa veïna, quan s'han disparat els indicadors del nivell de benzè s'han encès les alarmes i s'han afanyat a activar el protocol de prevenció per retirar tot el personal que es trobava a la zona.

Segons el responsable de Comunicació de Dow Chemical a Tarragona, Josep Boronat, fins a 130 persones aproximadament d'una àrea determinada, pròxima a la zona de la torxa, han estat desallotjats com a mesura preventiva en detectar valors molt elevats de benzè. "Així ho hem decidit davant la pujada de concentració i la incertesa de saber com evolucionaria", ha exposat Boronat. El protocol de seguretat de Dow ha obligat a moure al personal de les oficines de manteniment i fer-los proves, però no de planta, segons Boronat.

Molèstia puntual, segons Repsol

En un comunicat posterior, Repsol ha assegurat que "no s'ha produït cap fuita, ni cap situació d'emergència" i que la molèstia ha estat "puntual i localitzada". Per altra banda, l'empresa ha admès que no ho ha notificat al 112, ja que no ho ha considerat preceptiu.

Repsol ha explicat que les causes de l'incident es deuen a que la bassa de retenció del Complex Industrial no està coberta, fet que ha provocat que durant la maniobra de transvasament d'aigües i hidrocarburs sorgís un olor a hidrocarbur en les immediacions de la zona. La petroquímica ha volgut destacar que aquesta tasca està protocol·litzada i contemplada en els procediments d'operació de les instal·lacions.

Crítiques de la plataforma Cel Net

La Plataforma Cel Net es queixa que les plantes de Repsol i Dow del Polígon Nord han patit al llarg de les últimes setmanes constants incidències. "A causa de la falta d'explicacions per part de les empreses afectades, la inoperància de l'Administració per solucionar el problema i la gravetat de la situació envers la salut de la població i el medi ambient", la plataforma exigeix que es reuneixi de forma extraordinària la Taula Territorial de Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona (TQACT).

A la vegada, des de la plataforma vol que es convoquin als responsables de les empreses implicades per tal que donin explicacions de cada incidència i s'aportin les solucions corresponents per evitar que la situació es torni a repetir. A banda, Cel Net ha demanat a la Generalitat de Catalunya que respongui "a la falta de mesures dels constants incidents i que expliqui quines han estat les accions que s'han pres al llarg d'aquestes setmanes".
 

Més informació:




-.-

14 juny 2016

Cañete donarà explicacions dels seus escàndols a l'Eurocambra "a porta tancada"

El comissari compareix el 12 de juliol per parlar d'Acuamed o del patrimoni de la seva esposa en paradisos fiscals.

Miguel Arias Cañete, ayer, durante su intervención en la inauguración de un curso en Santander. EFE

 elplural.com 14/06/2016

El comisario europeo de Acción por el Clima y Energía, Miguel Arias Cañete, comparecerá el próximo 12 de julio ante la comisión de Asuntos Jurídicos de la Eurocámara para dar explicaciones sobre casos como Acuamed, aunque finalmente su intervención será a puerta cerrada, acordó hoy esa comisión. La reunión de coordinadores de la comisión de Asuntos Jurídicos del PE decidió hoy la fecha y la forma de la comparecencia de Arias Cañete, indicaron fuentes del PE. En particular, se acordó que tendrá lugar "un intercambio de puntos de vista" con el comisario "a puerta cerrada", en línea con la manera de hacerlo cuando se evalúa la declaración financiera de los comisarios, indicaron las mismas fuentes.

Preguntas bajo control: "Es un proceso amañado"

La Conferencia de Presidentes de la Eurocámara dio el pasado 2 de junio un mandato al presidente del Parlamento Europeo (PE), Martin Schulz, para que trasladara al responsable de la comisión de Asuntos Jurídicos el interés de llevar a cabo un debate con Arias Cañete o la CE en relación con ese caso. El eurodiputado de Podemos Xabier Benito criticó la forma elegida para la comparecencia de Arias Cañete y que se haya pedido a los eurodiputados que participen en esa audiencia que presenten de aquí al 20 de junio las preguntas que quieran plantear al comisario. El parlamentario advierte de que será el presidente de la comisión de Asuntos Jurídicos del PE, el polaco del PP Pavel Svoboda, quien "decidirá si son pertinentes o no". Fuentes de la Eurocámara indicaron por su parte que el objetivo no es censurar las cuestiones, sino "limitar el número de preguntas por grupo".

"Nos encontramos con que se ha hecho trampa. No se ha cumplido el acuerdo, es un proceso amañado", opinó Benito, que también señaló que Podemos ha hablado con otros grupos políticos del PE sobre la decisión adoptada hoy, y que la indignación por lo ocurrido "no es solo de Podemos o de IU".  No obstante, Benito indicó que de momento no hay ninguna decisión sobre posibles pasos a dar, "creemos que requiere un tiempo para pensárnoslo", indicó. Benito recordó que en la Conferencia de Presidentes se acordó que primero el asunto se abordaría en la comisión de Asuntos Jurídicos y que, en función del resultado, podría tener que comparecer también en el pleno. Consideró en ese sentido, que la decisión de hoy no cierra las puertas a que Arias Cañete tenga que comparecer más adelante ante el pleno del PE. A su juicio se está "haciendo trampa para proteger a Cañete" y subrayó que el nombramiento de ese comisario fue "fruto de la gran coalición" formada por el PPE, el S&D y los liberales de Alde, "en la que también se encuentra Ciudadanos".

Salpicado de lleno por Acuamed y el paraíso fiscal de su esposa

Acuamed está siendo investigada por la Audiencia Nacional por supuesto fraude, en el que se podrían haber desviado más de 20 millones de euros, incluidos fondos europeos. La empresa depende del ministerio de Agricultura, Alimentación y Medioambiente, del que su anterior titular fue Arias Cañete. El comisario ha negado además haber participado en la gestión del patrimonio de su esposa, Micaela Domecq, que aparece vinculada a los papeles de Panamá, por lo que asegura haber cumplido el código de conducta asociado a su cargo.

Informació relacionada:
 -.-

El Govern obre expedient informatiu a Repsol i Dow Chemical per les columnes de fum negre

 Impulsarà un protocol de comunicació ambiental del sector químic de Tarragona 

Un episodi de fum negre a les petroquímiques de Tarragona. FOTO: LLUÍS MILIÁN

Diari de Tarragona - 14/06/2016

La Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat ha obert expedients informatius a les plantes de Repsol i Dow Chemical, situades en el complex petroquímic de La Pobla de Mafumet (Tarragona), pels episodis del 23 de maig i el 8 de juny, que van crear alarma entre la població perquè es van formar columnes de fum negre.

El Pla d'Emergències Exterior del Sector Químic de Tarragona (Plaseqta) s'activa quan hi ha un accident químic i té un protocol establert; en el cas d'aquests incidents "s'ha vist que s'ha de millorar la comunicació entre les empreses, l'administració i la població", perquè la percepció d'aquests episodis poden crear alarma entre la població, ha informat la Conselleria de Territori en un comunicat.

La directora general de Qualitat Ambiental, Mercè Rius, es va reunir aquest dilluns amb alcaldes i representants de 15 ajuntaments del Camp de Tarragona, a més del delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris; la directora de serveis territorials, Trinitat Castro; el gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Roger Pla, i l'Observatori de Salut Pública de Tarragona.

La Direcció General de Qualitat Ambiental ha anunciat l'impuls d'un protocol de comunicació ambiental relacionat amb el sector químic de Tarragona després de detectar "la necessitat" de transmetre millor les incidències relacionades amb les emissions de les indústries.

El protocol es treballarà en el marc de la Taula de la Qualitat de l'Aire al Camp de Tarragona, un organisme constituït l'estiu passat per intercanviar informació en matèria de qualitat de l'aire i d'emissions contaminants, i el grup de comunicació i transversalitat de les dades de la Taula col·laborarà per avaluar la manera de millorar la comunicació entre tots els actors.

-.-

Els infants de Flix neixen amb concentracions «elevades» de mercuri segons els ecologistes

Ecologistes en acció denuncia especialment la contaminació química d’Ercros a la localitat ebrenca

Imatge de la draga treballant al pantà de Flix. Foto: delCamp.cat.


Del Camp.Cat 14/06/2016

Ecologistes en acció ha alertat que els nens de Flix han mostrat concentracions «elevades» de mercuri, metilmercuri i hexaclorobenzè des del naixement fins als 4 anys «a causa de la contaminació ambiental». L’oenagé ho explica a l’informe ‘Banderes negres’ del 2016, en el qual atorga un d’aquests distintius a la demarcació de Tarragona per la contaminació química de l'empresa Ercros. L’entitat fa un repàs de l’activitat d'aquesta firma a la vora del riu Ebre i denuncia els últims esdeveniments que l’afecten, com ara la detenció de la cúpula de l’empresa Acuamed, responsable de la descontaminació del pantà de Flix, que ha aturat el projecte d’extracció dels fangs contaminats que Ercros hi ha abocat durant anys.

L’oenagé subratlla que Ercros és considerada «la instal·lació química més contaminant del riu Ebre». Ecologistes en acció recorda que tot i que el 2003 es va considerar l’empresa culpable de contaminar el medi ambient de manera continuada, la firma va començar un procediment legal que va durar 13 anys en desacord amb la sentència. Finalment se l’ha responsabilitzat dels vessaments entre els anys 1988 i 1993, i se l’ha obligat a assumir un 5% del cost de descontaminació, 10 milions d’euros.
   
La qüestió s’ha complicat amb la detenció de la cúpula d’Acuamed, que ha deixat aturat el projecte d’extracció dels fangs contaminats. Fins a aquest moment se n’han extret un 6%, quan la previsió era d’entre un 10 i un 20%. A banda, Ecologistes en acció alerta que l’aigua estancada continua dins del recinte. També denuncia «irregularitats» durant l’extracció dels fangs, que va començar el 2013, «que han pogut repercutir negativament en la salut dels treballadors».

Altres banderes negres

Ecologistes en acció ha atorgat diverses banderes negres més a Catalunya. A la circumscripció de Barcelona en posa a la capital catalana per la contaminació dels creuers, «ciutats en miniatura» que consumeixen «l’equivalent a 12.000 cotxes» però amb combustible barat «que no estan obligats a filtrar en l’emissió». L’oenagé en denuncia tant la contaminació de l’aigua com la de l’aire al port. En aquest sentit, es remet a dades de l’organització alemanya Unió per a la Conservació de la Natura i la Biodiversitat segons les quals s’han mesurat concentracions de partícules ultra fines a prop de les terminals de creuers fins a 100 vegades més elevades que a les ciutats.
   
Una altra bandera negra és per al Pla Urbanístic al Delta del riu Llobregat, l’activitat econòmica del qual «s’intenta reorientar» després del «fracàs» del projecte Eurovegas. En concret, es pretén un creixement urbanístic «desmesurat» a canvi de la «destrucció» de grans hectàrees de territori. A parer de l’oenagé, el pla afectaria sectors com l’agricultura, ja que es perdrien unes 200 hectàrees agrícoles que «serien substituïdes per asfalt». També hi hauria impactes «greus» al connector ecològic del massís del Garaf i del Delta, a través de la Riera dels Canyars i el sector agrícola de l’entorn.

A la demarcació de Girona s’atorga bandera negra al complex marí residencial Marina d’Empuriabrava, de 10.000 habitatges, 5.000 embarcadors i uns 24 quilòmetres de canals. El complex, a més, es troba en una zona humida, refugi d’aus internacionals i de repòs per a aus migratòries de rutes anuals. Finalment, a la demarcació de Tarragona se li atorga una altra bandera negra, en aquest cas per mala gestió, per les prospeccions petrolíferes i l’extracció d’hidrocarburs. Es tracta de l’única província, segons Ecologistes en acció, amb plataforma petrolífera instal·lada al mar en la fase de producció, l’àrea dels estudis sísmics i d’explotació de petroli, a només 17 quilòmetres del parc natural del Delta de l’Ebre.

Segons l’entitat, els abocaments d’hidrocarburs al mar són «recurrents», tant des de les plataformes petrolíferes com des del moll de pilons que l’empresa Repsol té al port de Tarragona, on es transvasa el petroli que arriba d’altres indrets.

-.-