4 de maig 2017

3a Festa pel Territori. 6 de maig de 2017 a la Selva del Camp



Per tercer any consecutiu, torna a la Selva del Camp la Festa pel Territori. La confiança en què la informació i difusió de les problemàtiques ambientals com eines per a la conscienciació social, el compromís amb l’entorn i l’èxit de les dues edicions anteriors han encoratjat a la Xarxa Sud a organitzar una tercera edició.

És ben conegut de tothom l’ús i l’abús que fem de la natura en general i de l’entorn més proper en particular. La mala gestió del sòl, la discontinuïtat del paisatge, els abocadors incontrolats, els vessaments de productes tòxics al mar, rius, barrancs i rieres, la construcció d’urbanitzacions i polígons industrials disseminats i en molts casos innecessaris, la creació de parcs temàtics desproporcionats niu d’activitats de dubtosa bona intencionalitat, les proliferacions de pedreres, parcs eòlics o torres d’alta tensió a les carenes de les serralades, la contaminació de l’aire, el perill de les nuclears, la mala gestió dels aqüífers amb la constant amenaça de transvasament de les aigües de l’Ebre, la contaminació del aqüífers o la gestió interessada de l’aigua. Són moltes de les agressions que pateix el nostre país que hipotequen el benestar sostenible de les futures generacions i augmenten les desigualtats actuals en el territori. Les terres anomenades del sud concentren la majoria d’aquestes agressions, fins al punt de ser reconeguda com l’abocador de Catalunya.

… un conjunt d’entitats i associacions, lluny d’interessos econòmics, polítics o de personalismes, hem anat organitzant-nos per tal de plantar cara al actual  model d’expansió …

Sense voler pecar de catastrofistes ni de contraris al progrés, però moguts pel convenciment de què el canvi de model de progrés és possible, molta gent es mobilitza. Des d’aquesta òptica, ja fa anys que un conjunt d’entitats i associacions formades per veïns i veïnes, lluny d’interessos econòmics, polítics o de personalismes, i conscients de l’alt deteriorament que pateix el nostre país, hem anat organitzant-nos per tal de plantar cara a un model d’expansió decidit des de les voluntats vinculades a l’especulació i grans empreses que imposen decisions sense comptar o consensuar amb el territori, i menystenint la idea de desenvolupament que aquest desitja i al qual tenim dret.

Fruit de les lluites que aquestes associacions i entitats han dut a terme s’han aconseguit èxits, tant pel que fa a aturar actuacions molt agressives, com de fer-les visibles i influir en la conscienciació de la població sobre el valor del nostre paisatge i el respecte per la nostra fauna. Tot plegat una inversió de futur que gaudiran les properes generacions.

Convençuts que la solidaritat és la millor eina per aconseguir canvis, el març de 2013, va néixer Xarxa Sud.
  
Convençuts que la solidaritat és la millor eina per aconseguir canvis, el març de 2013, va néixer Xarxa Sud. Apareix amb objectius molt ambiciosos que passen per la voluntat de què les organitzacions existents, algunes molt petites i locals, es coneguin i es donin a conèixer, que es difonguin les problemàtiques i les actuacions de totes i es promogui la col·laboració entre elles, de manera desinteressada i en les mesures que cadascuna consideri més al seu abast i més propera al seu tarannà.

El que es pretén és:
  • Organitzar i difondre actes divulgatius, reivindicatius i festius amb la intenció de donar-nos a conèixer.
  • Difondre problemes ambientals amb poc o gens de ressò mediàtic.
  • Presentar al·legacions, i/o contenciosos de manera conjunta.
  • Difondre l’estat de les problemàtiques i els èxits obtinguts.
  • Organitzar i difondre activitats formatives i lúdiques de caràcter ambiental com sortides, publicacions, tallers, etc.
  • Organitzar i difondre actes reivindicatius com xerrades, taules rodones, festes, manifestacions, concentracions, etc.
  • Inventar maneres d’autofinançament més enllà de les quotes de les entitats que les tinguin. (fires, sortides, sortejos, concerts, paradetes de venda d’autoproducció o donacions).
  • Elaborar projectes de millora del territori.

Per tercer any consecutiu, torna a la Selva del Camp la Festa pel Territori.

Aquest any la festa girarà al voltant de la temàtica de les sobiranies sobre el medi ambient i el territori. La societat es troba immersa en un canvi de paradigma pel que fa a la seva necessitat i voluntat de decidir sobre tot allò que li afecta. El medi ambient no n’és una excepció, ja que les implicacions que tenen les qüestions ambientals sobre les nostres vides, són més que evidents.

L’energia, l’aigua, el consum, l’alimentació, l’ordenació del territori i l’urbanisme, l’equilibri territorial, les infraestructures, el paisatge, etc. tots són elements que la societat vol incidir directament en la seva gestió, més enllà de deixar-ho en mans de només uns quants.



La 3a Festa pel Territori pretén endinsar-se en la capacitat de ser sobirans sobre tots aquests elements ambientals, generant debat, diàleg i una profunda reflexió sobre totes i cada una de les sobiranies ambientals.

La bona disposició tant de l’Ajuntament de la Selva del Camp com d’entitats del municipi, han permès comptar amb infraestructures excel·lents i la implicació de tot el poble i per aquest motiu torna a ser la seu de la festa.

La jornada comptarà amb:
  • Actes lúdics i culturals al Parc de l’Hort d’Iglésies, com actuacions de gegants, diables, concerts i tallers per la canalla.
  • Ponències, projeccions i taules rodones.
  • Una fira de les entitats participants.
  • Servei de bar i menjars.
Ponències – Festa pel Territori, 6 de maig de 2017 a la Selva del Camp
  • 10:00h – Presentació de la jornada, a càrrec d’un representant de l’Ajuntament de la Selva del Camp i de la Xarxa Sud.
  • 10:30h – El sentiment de pertinença al territori com a millor eina per defensar-lo (Toni Orensanz – periodista i escriptor)
  • 11:30h – 13:30h – Sobirania energètica i el futur de l’energia eòlica al Camp de Tarragona (Alfons Pérez de la Xarxa per la Sobirania Energètica i el geògraf Sergi Saladié).
  • 16:00h – Parlem de sobirania alimentària amb Gustavo Duch & Guille Jové ” Un grito enraizado”
  • 17:15h – Autosuficiència hidrològica local (Ramon Ferré – GEPEC).
  • 18:30h – Sobirania i Recursos: podem ser sobirans? Conclusions i debat final. Pep Salas (expert en transició energètica a Smartgrid).
Actuacions i activitats:
  • 10:30h a 13h – Taller Escola de Naturalistes del GEPEC
  • 10:15h – BatucadaTympanvm
  • 12:00h – Roba Estesa
  • 12:30h – Gegants i Nano Galderic
  • 13:00h – Max Sunyer &LenkaMaresova
  • 14:00h – Pixi Dixi Band
  • 17:00h  – Animació infantil amb la Pallassa Marisol + xocolatada
  • 18:00h – Rumbes Canya
  • 19:20h  – Slowly
  • 20:40h  – Elisma
  • 22:20h  –  Los Sirgadors
  • 23:45h  – Terra Ferma
T’esperem el 6 de maig al Hort d’Iglésies a la Selva del Camp a partir de les 10 del matí… Tots els actes són gratuïts.
Xarxa Sud  (Xarxa d’entitats i plataformes en defensa del territori del sud de Catalunya)



-.-

El magatzem Castor: la història d'un fiasco multimilionari

El Castor costa als ciutadans 1.350 milions d'euros, que ja es paguen amb el rebut del gas


El fallit i polèmic magatzem de gas Castor es troba en hibernació (temporalment aturat) des del 2015. Però el Castor va deixar d'emmagatzemar gas abans, el 2013, quan es van detectar els primers moviments sísmics a la costa de l'Ebre i el Maestrat.

El projecte va arribar a causar més de 500 terratrèmols, una crisi sísmica amb sacsejades de fins a 4,3 graus a l'escala de Richter, que va tenir lloc durant la fase d'injecció de gas matalàs al magatzem. Entre el setembre i l'octubre de 2013, van atemorir -tot i la seva baixa intesitat- els habitants del delta de l'Ebre.

Els primers estudis van confirmar el que tothom sospitava: la injecció de gas al magatzem submarí de davant la costa de Vinaròs havia despertat una falla submarina i va provocar les tremolors. Ara, un informe internacional ho ha confirma. És per això que el govern espanyol no desmantellarà el magatzem, de moment, per l'"elevat risc" de nous terratrèmols.

Els costos del Castor


Per un acord signat en el seu moment entre el govern Zapatero i ACS, propietària majoritària d'Euscal UGS (promotora del magatzem), l'aturada de l'activitat del Castor ens costa a tots els ciutadans 1.350 milions d'euros.  El govern del PP va aprovar l'octubre del 2014 que aquests diners es retornarien en 30 anys amb el rebut del gas.


A les factures dels consumidors d'aquest 2017 s'hi inclouran 96,3 milions d'euros, la mateixa xifra que el 2016: 15,8 milions d'euros per mantenir-lo aturat i 80,6 per sufragar la indemnització a la promotora.

El cost de manteniment és gairebé el mateix que el del magatzem de gas submarí Gaviota, al País Basc, l'únic en funcionament a l'estat espanyol. 

El procés d'hibernació de les instal·lacions ja havia costat 17 milions d'euros públics.

Font: 324.Cat 03.05.2017

Noticies relacionades 
-.-

El MIT confirma que Florentino Pérez mentia sobre els efectes del Castor

L'informe de la prestigiosa universitat nord-americana deixa retratat el president d'ACS que s'hi va referir amb to burleta



L’informe encarregat al Massachusetts Institute of Technology (MIT) sobre l’impacte ecològic del magatzem de gas Castor confirma que va causar milers de sismes al Maestrat i a les Terres de l’Ebre. Aquest document s’afegeix al que va fer l’Institut Geogràfic espanyol, segons el qual hi havia una relació directa entre els moviments sísmics i les injeccions de gas del projecte Castor. Les conclusions de tots dos estudis desmenteixen el president d’ACS, Florentino Pérez, responsable de la planta. Pérez, que ha rebut 1.350 milions d’euros d’indemnització per l’aturada del projecte, va arribar a qüestionar amb un to burleta que mai hi hagués hagut aquells sismes.

En una entrevista a La Sexta, va dir: ‘Es va crear una alarma que no es corresponia amb la realitat. Si jo us dic que no va passar res, oi que és difícil d’entendre? La gent es va espantar per no res. No hi va haver cap vobració a cap casa.’

Font: Vilaweb 03.05.2017

-.-

Castor, un perill que de moment no es toca

El govern espanyol descarta que el magatzem de gas torni a funcionar perquè suposaria un "risc elevat" de terratrèmols, segons un informe del Massachusetts Institute of Technology

La plataforma Castor va provocar més de 500 de terratrèmols

El magatzem de gas Castor, situat davant les costes de Vinaròs, no es desmantellarà, de moment. Així ho anunciat aquest matí Àlvaro Nadal, ministre d'Energia d'Espanya, després de rebre l'informe encarregat al Massachussetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard fa tres anys. El govern espanyol també ha deixat clar que mai més podrà tornar a funcionar.

Segons l'informe, l'eventual represa de les operacions en el magatzem o el seu desmantellament suposaria un "risc elevat" de nous moviments sísmics. Els experts conclouen que la injecció de gas natural va desestabilitzar la falla d'Amposta i altres ramificacions i que això podria provocar tremolors de fins a 6,8 graus a l'escala de Richter.

En vista d'aquest informe, el govern espanyol ha decidit, doncs, no tocar el magatzem per evitar mals majors.

La situació és estable

El ministre espanyol ha volgut destacar, però, que la situació a la zona és estable i que des que es va aturar la injecció de gas no s'ha registrat un increment de l'activitat sísmica.



A partir d'aquest últim informe, el govern de Rajoy reconeix que el Castor i, per tant, l'empresa ACS, és responsable de tots aquells terratrèmols: més de 500, que van tenir lloc el 2013. El MIT confirma, doncs, el que ja apuntaven l'Institut Geogràfic Nacional i l'Institut Geològic i Miner el 2014.

L'informe, encarregat pel govern espanyol i que ha costat 600.000 euros, també destaca que no es podia preveure el que va passar. 

Fa un any i mig l'exconcessiònaria del projecte, Escal UGS -en mans, majoritàriament, del grup ACS- es va desvincular del Castor i va ser indemnitzada amb 1.350 milions d'euros. El govern espanyol va encarregar llavors a Enagás la gestió de la instal·lació i va ordenar la seva hibernació fins a comptar amb prou informació per decidir sobre el seu futur.


El govern de Rajoy demanarà més informes sobre un futur desmantellament, que és el que demanen el gruix de les entitats del territori. Això podria tenir un cost de 300 milions, que se sumarien als més de 1.700 milions que ja s'han enterrat en aquest magatzem submarí.

Font: 324.Cat 03.05.2017

Noticies relacionades 

-.-

Un estudi del MIT certifica que Castor va provocar milers de sismes al Maestrat i les Terres de l’Ebre

El govern espanyol diu que de moment no desmantellarà el magatzem de gas i que esperarà nous informes 

Pla general de la plataforma marítima del projecte Castor, davant la costa del Sénia (imatge d'arxiu).

El magatzem de gas Castor no es desmantellarà, de moment. Així ho ha anunciat Àlvaro Nadal, ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital d’Espanya, després de rebre l’informe encarregat al Massachussetts Institute of Technology (MIT) fa tres anys. Segons que ha dit el mateix ministre, l’informe confirma que el procés d’injecció del gas matalàs al magatzem va desencadenar els sismes a les Terres de l’Ebre i la costa de Vinaròs, i que van fer que el Govern paralitzés el projecte.

Amb aquest informe a la mà el govern de Mariano Rajoy havia de decidir el futur del magatzem que es troba en hibernació des de l’any passat. L’executiu espanyol haurà de valorar més endavant si la infraestructura és viable reformulant-se tècnicament i reduint els canals d’injecció per reduir els sismes, o bé si opta per desmantellar el projecte definitivament. Això que és el que demana majoritàriament el gruix de les entitats del territori, però que podria tenir un cost de 300 milions, que se sumen als més de 1.700 milions que ja s’han enterrat en aquest magatzem submarí.

Un informe de l’Institut Geogràfic espanyol ja havia certificat la relació directa entre les operacions d’injeccions de gas del projecte Castor i els tremolors que es van registrar a la zona i que molts veïns van denunciar.

Font: Vilaweb 03.05.2017
-.-

25 d’abr. 2017

Les sobiranies seran la temàtica de la Festa pel Territori a la Selva del Camp

Imatge de la segona edició de la Festa pel Territori a la Selva del Camp Foto: Cedida.


La Selva del Camp enceta la tercera edició de la Festa pel Territori, organitzada per Xarxa Sud, el 6 de maig a l’Hort d’Iglésies, a partir de les 10h. Enguany, les xerrades estaran centrades envers les sobiranies. El format, similar a les altres edicions, iniciarà, doncs, amb una part tècnica on tindran lloc les diverses xerrades per part de tècnics especialitzats sobre sobiranies de caire energètic, mediambiental, de consum, entre d’altres.

La jornada també comptarà amb una part d’espectacles musicals on estaran presents grups de renom com Roba Estesa o Terra Ferma que, de manera voluntària, faran gaudir al públic assistent. Alhora, també hi haurà una part lúdica amb diversos tallers de natura, xocolatada i altres activitats. Tot plegat esdevindrà un ambient festiu amb l’objectiu principal de reivindicar l’amor pel territori, defensar les agressions que es pateixen a la zona i, en definitiva, agrupar a la gent que s’estima la terra. Tal i com explica el representant de la Xarxa Sud, Ernest Vives, “volem que la gent gaudeixi, s’integri i es conscienciï que val la pena lluitar per això”.

Per la seva part, el coordinador de la Festa pel Territori, Anton Crusells, ha definit l’esdeveniment com un acte de solidaritat i ha donat valor a la manera de reivindicar el territori ja que “canviem les mobilitzacions per una jornada festiva que atrau a molta gent”.

La festa va dirigida a tot tipus de públic i es podrà gaudir de manera gratuïta. Per a més informació sobre les xerrades i tallers, es pot consultar el programa complert.

Xarxa Sud
 
Xarxa Sud és un conjunt d’entitats i plataformes –concretament unes quinze- que lluiten per la defensa del territori del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Entre altres aspectes, rebutgen les agressions mediambientals, les noves infraestructures –abans de millorar les existents- o la indústria petroquímica a la costa. En trets generals, aposten per un model de desenvolupament territorial que reverteixi en els seus habitants, que respecti el medi ambient i els béns culturals i naturals. Algunes de les entitats i plataformes que formen part són el GEPEC-EdC, GEVEN o la Plataforma Salvem la Platja Llarga.

La notícia completa a reusdigital.cat  
-.-

24 de nov. 2016

L'Estat comença la revisió del pla hidrològic de l'Ebre

  • Indignació a la Plataforma en Defensa de l'Ebre perquè s'obvien les recomanacions d'Europa i s'emprèn el pròxim cicle de planificació
  • El moviment social prepara la lluita contra un altre PHN
El riu Ebre al seu pas per Tortosa Foto: JUDIT FERNÀNDEZ / ARXIU.

El Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient ha obert el concurs públic per a la realització dels treballs de seguiment del pla hidrològic de l'Ebre i per a la revisió del document que va aprovar a principi d'any. És a dir, que comença la redacció del pròxim cicle de planificació hidrològica, que tindrà vigència entre el 2021 i el 2027. Així ho publicava en l'edició d'ahir el BOE, on s'especificava que els treballs de seguiment del pla de conca inclouen l'actualització del pla especial de sequera, vigent des del 2007. El pressupost d'aquests treballs és de 560.000 euros i el termini d'execució, de 30 mesos.

L'anunci de revisió del pla hidrològic ha sorprès la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). “El Ministeri de Medi Ambient fa una fugida cap endavant, obvia les recomanacions de la Comissió Europea per al pla vigent i comença la planificació d'un altre pla de conca”, va manifestar el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. El moviment social es mostra preocupat i indignat perquè tem que l'Estat farà servir la mateixa argumentació que en l'anterior pla de conca. “Admetran que hi ha deficiències en el pla hidrològic tal com van fer en l'anterior document, però en lloc de corregir-les s'excusaran en el fet que ja ho milloraran en el pròxim pla, per tal de guanyar temps”, va lamentar Tomàs. De fet, el pla hidrològic aprovat al gener és pràcticament igual que l'anterior i continua sense resoldre els problemes de regressió i subsidència del Delta. A més, la ministra de Medi Ambient ja ha deixat clar que una de les seues prioritats és aconseguir un “pacte nacional de l'aigua”, per la qual cosa el moviment social es prepara per lluitar contra un altre Plan Hidrológico Nacional (PHN) el 2017.


LA FRASE 

"El ministeri fa una fugida cap endavant per evitar la discussió de l'actual pla hidrològic
Manolo Tomàs
PORTAVEU DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L'EBRE

-.-

23 de nov. 2016

Xerrada informativa del projecte de la carretera La Selva-Almoster

Organitzen una xerrada per informar del projecte de la carretera La Selva-Almoster 

La conferència tindrà lloc al Centre de Lectura de Reus el 25 de novembre a les 19.30 hores  


DelCamp.Cat 22/11/2016 

Sota el lema «SÍ a la MILLORA #NODuplicació», la Plataforma del Camp, Unió de Pagesos i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) organitzen una xerrada per informar als ciutadans del projecte de desdoblament de la carretera de La Selva-Almoster. La conferència tindrà lloc al Centre de Lectura de Reus el 25 de novembre a les 19.30 hores i estarà dinamitzada per Ton Crusells (Plataforma del Camp), Josep Mª Juncosa (Unió Pagesos), Andreu Escolà (GEPEC), Miquel Llevat (enginyer de camins) i Àlex Arnau (afectat).


Contingut relacionat:


Resultat de les últimes pluges a la carretera d'Almoster a la Selva


-.-

19 de nov. 2016

A qui beneficia la MAT?


La construcció i posada en funcionament de la interconnexió elèctrica Sentmenat-Vic-Baixàs ha estat acompanyada d’uns arguments que pretenien convèncer la població de les seves bondats. La realitat, però, s’entossudeix a qüestionar les màximes que des de molts mitjans s’han escampat de manera repetitiva. Les elèctriques i els seus altaveus no es cansen de dir-nos que la MAT suposa un foment de la competència que s’ha de materialitzar en una reducció dels preus de l’energia… A hores d’ara, encara preguem perquè els preus deixin de pujar. Aquest argument oblida el panorama d’oligopoli que pateix el sector elèctric espanyol. Una herència més del franquisme.

També se’ns ha dit fins al cansament que la MAT potencia les possibilitats d’implantació i desenvolupament de les energies renovables. Però és precisament a causa de l’existència de la MAT que la política de penalització de les renovables per part del govern espanyol es pot portar a terme, ja que permet mantenir una generació a partir de combustibles fòssils i eixugar el dèficit mitjançant la importació. 

Per últim, la seguretat en el subministrament no depèn solament d’una autopista elèctrica, sinó que, per tal que els talls de subministrament i les caigudes de tensió no siguin habituals, calen inversions en la xarxa de distribució i no només repartiment de dividends. 

La MAT és un negoci enquistat en models obsolets de creixement i progrés, perpetua un model energètic irresponsable que atenta contra la natura, la salut de les persones i l’economia sostenible; una infraestructura totalment innecessària per als interessos generals de la ciutadania.  

Pasqual Aguilar Pérez

-.-

Tarragona és la segona demarcació que produeix més emissions de CO2

Amb un 22,1% del total de Catalunya, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre més d'un 60% dels gasos amb efecte hivernacle (GEH) provenen del processament de l'energia 

Més d'un 60% del fum prové del processament d'energia

La demarcació de Tarragona és la segona demarcació que produeix més emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH), a molta distància de Barcelona que és la primera, segons dades publicades per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic. En total són 9.668 milions de tones de CO2 durant el 2014, que representen un 22,1% del total de Catalunya, i un 10% més que l'any anterior amb 8.738,57 milions de tones. Al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, més d'un 60% de les emissions de CO2, 6.120 milions de tones, les produeixen els processaments d'energia i, d'aquests, bàsicament les activitats de combustió com les indústries del sector energètic i el transport. Els processos industrials generen 2.965 milions de tones durant el 2014, la gran majoria provinents de la indústria química. Pel que fa a l'agricultura, es produeixen 414 milions de tones de CO2 bàsicament en gestió de fems, sòls agrícoles i en el cultiu de l'arròs. Per últim, el tractament i eliminació de residus generen 168 milions de tones, bona part de les quals pel dipòsit en abocadors. El càlcul s'ha fet a partir de les dades facilitades pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient corresponents als anys 2005, i del 2010 al 2014.

L'activitat derivada del processament de l'energia, com són les industries del sector energètic, les indústries manufactureres i de la construcció, el transport i les emissions de combustibles sòlids, petroli i gas natural, lidera el rànquing dels milions de tones de CO2 que es van emetre des de Tarragona l'any 2014. En total van ser 6.120, 28 milions de tones, una xifra que es redueix progressivament des del 2005, quan les emissions d'aquest sector eren de 9.550 milions de tones.

La xifra global d'emissions de CO2 a la demarcació durant el 2.014, 9.668 milions de tones, representa un 10% més que l'any 2013 quan va ser de 8.738,57%, però encara per sota de les dades del 2012, 2011, 2010, i també 2005 quan les emissions que es produïen a la demarcació eren de 14.000 milions de tones.

L'elaboració d'aquest inventari requereix d'un any de recull i processament de dades i de sis mesos de verificació per part de la Comissió Europea. Segons informa la Generalitat, aquest és el motiu del retard entre la publicació de l'inventari i l'any analitzat.

Més Informació

Tarragona és la segona demarcació que produeix més emissions de CO2
Amb un 22,1% del total de Catalunya, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre més d'un 60% dels gasos amb efecte hivernacle (GEH) provenen del processament de l'energia

-.-

18 de nov. 2016

La família de l'àvia morta a Reus denuncia descoordinació a l'Ajuntament

També asseguren que el consistori "ha donat informació esbiaixada de la víctima" i que no han rebut prou suport després de la tragèdia


Imatge de la concentració a la plaça del Mercadal
per homenatjar la dona morta en l'incendi de Reus.

Nació Digital 18/11/2016

La família de la dona morta a Reus per un incendi a casa seva a principis de setmana ha denunciat aquest matí a El Món a Rac1 que "hi ha hagut una descoordinació molt gran dels serveis de l'Ajuntament". Ha estat Àngels Alegre, en representació de la besnéta de la víctima, la que ha assegurat que hi ha hagut entre els membres del consistori "molts personalismes". "Hi ha gent molt buròcrata i amb manca d’empatia i sensibilitat. I també molta gent municipal que tenen massa poder i que no saben gestionar", ha afirmat.

També denuncia que no han rebut prou suport per part de l'administració després de la tragèdia i que l'alcalde i la regidora "han explicat una informació molt esbiaixada". "Han agafat el que els ha donat la gana del seu expedient i han explicat el que han volgut", ha dit Alegre. Des de la família estan molestos perquè l'administració no ha vetllat prou per la seva intimitat.

Per tot plegat, han demanat "que es calli". "Quan hi ha una tragèdia fixem-nos en els fets, en el què ha passat, perquè i busquem que no torni a passar", ha reclamat Alegre. També han explicat que ahir van rebre la trucada de l'alcaldia, però que arribava "massa tard". Afirmen que dilluns passat van trucar als serveis socials de Reus per anunciar la mort i que només se'ls va demanar el certificat de defunció i que des d'aleshores ningú els havia trucat, malgrat que disposaven del telèfon de diversos familiars, entre ells el de la besnéta i el de la pròpia Àngels Alegre. 

Considera que el consistori ha vulnerat el dret a la intimitat donant «informació molt esbiaixada»
Més:

- Les grans elèctriques van disparar els guanys durant la crisi malgrat la caiguda del consum

-.-

16 de nov. 2016

Tensió en una protesta a Reus per l'incendi on va morir una dona

La víctima tenia tallada la llum per manca de pagament 

La concentració estava convocada per la PAH i l'Aliança Contra la Pobresa Energètica

Els manifestants, davant de l'Ajuntament de Reus | @LoRamonFSF

Nació Digital 16/11/2016

Prop d'una vuitantena de persones s'han concentrat aquest dimecres al migdia a la plaça del Mercadal de Reus, davant de l'Ajuntament, contra la pobresa energètica, després de la mort d'una dona de 81 anys el dilluns passat en un incendi al seu domicili, que tenia la llum tallada per manca de pagament. La víctima utilitzava espelmes, que va ser el que va provocar el foc. La protesta estava convocada per la PAH Reus-Baix Camp i l'Aliança Contra la Pobresa Energètica.

Durant l'acte de protesta, s'han viscut certs moments de cridòria i nervis quan alguns dels representants han intentat entrar a l'Ajuntament, però agents de la policia local els ho han impedit. Després de mitja hora de tensió, els manifestants han aconseguit una trobada amb la regidora de Benestar Social per dilluns.  Un altre moment de crispació s'ha donat quan l'alcalde, Carles Pellicer, ha volgut saludar el col·lectiu i alguns, més crítics, l'han escridassat.

Els manifestants s'han concentrat a la plaça amb pancartes amb lemes com “La pobresa energètica mata”, “No més morts” i “La Llei 24/2015 salva vides”.  Amb crits com “aquestes són les nostres armes”, els concentrats han protestat perquè la dona tenia l'electricitat tallada.

Durant l'acte, seguit per nombrosos mitjans de comunicació, s'han dipositat unes espelmes al terra en record de l'àvia de 81 anys morta en l'incendi de dilluns a la matinada. Pels volts de la una del migdia, la protesta s'ha donat per acabada. A la tarda hi ha una altra concentració, convocada per diverses entitats socials.

La Generalitat va anunciar que obriria un expedient sancionador contra Gas Natural si es demostra que la companyia no va activar correctament els protocols.

Informació relacionada:

-.-

Reus i Gas Natural es culpen de la mort d'una àvia que tenia l'electricitat tallada

L’administració acusa Gas Natural de saltar-se la llei en el cas de Reus

Ajuntament i Govern es queixen que no es va avisar del tall i l’empresa demana un protocol que ja existeix

Imatge de l'habitatge incendiat a Reus on va morir un dona de 81 anys
Foto: TJERK VAN DER MEULEN

Enric Borràs / Elena Freixa / Jordi Mumbrú / Mario Martín
Ara.Cat 16/11/2016

Les respostes arribaran tard per a la víctima, la dona de 81 anys que va morir dilluns en l’incendi del seu habitatge a Reus. S’il·luminava amb espelmes des que li van tallar el subministrament de llum fa dos mesos, i una espelma és el que va originar el foc al matalàs on dormia. No és la primera mort en un incendi vinculat a la pobresa energètica, però l’onada d’indignació que va aixecar ahir el cas i l’enfrontament obert entre les administracions i Gas Natural -la companyia subministradora en aquest cas- potser ajuden a fer que sigui l’última. Potser.

L’Ajuntament de Reus va anunciar que durà el cas a la fiscalia, perquè Gas Natural no havia comunicat als serveis socials del municipi que faria el tall, però la companyia va tirar pilotes fora en un comunicat que va fer públic hores després en què va assegurar que no disposava d’informació sobre la situació de vulnerabilitat d’aquesta dona. A aquest encreuament de retrets s’hi va afegir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va culpar la companyia d’haver comès un “error claríssim” per no comunicar el tall, en una jornada en què el Govern també va anunciar l’obertura d’un expedient sancionador per aclarir els fets. Ara bé, en el repartiment de responsabilitats no hi va haver unanimitat, i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) va assegurar que també hi ha una responsabilitat de la Generalitat per no haver fet tot el que estava al seu abast en la lluita contra la pobresa energètica.

Llei i recursos

El garbuix legal de les mesures contra la pobresa energètica és considerable. A les successives normes per combatre-la que ha fet el Govern per fixar una norma clara cal sumar-hi els respectius recursos del govern espanyol i, en última instància, les decisions del Tribunal Constitucional (TC) que han limitat les normes catalanes, però que sí que han deixat una via d’acció. La Generalitat té reconegudes competències per crear un fons per lluitar contra la pobresa energètica, i està acceptat que en aquest fons hi han de participar també les companyies subministradores. La realitat és, però, que malgrat que el Govern ha apujat enguany la seva aportació de 5 a 10 milions d’euros, encara no queda clar com aportaran els recursos les companyies, i el mateix executiu admet que no estan obligades a col·laborar. Igualment, les competències municipals o de la Generalitat s’encavalquen i, a la pràctica, dels 5 milions que es van pressupostar l’any 2015 una part important no es van arribar a gastar en un primer moment.

En aquest pols legal, el TC va rebutjar que el Govern tingui poder per obligar una companyia a aturar un tall en el subministrament. Sí que va permetre, però, en l’apartat de la llei 24/2015 que no va suspendre -i que, per tant, està vigent-, que abans de fer-se el tall calia comprovar si la família afectada estava en situació de vulnerabilitat social. La llei apunta textualment en l’article 6.4 que l’empresa subministradora quan fa un tall “ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals”, segons un protocol que està en vigor des de l’any passat. La patronal de les companyies elèctriques -Unesa- va portar als tribunals aquest protocol fa menys d’un mes, però mentre es dirimeix el fons de la qüestió, el jutge va optar per permetre que se seguís aplicant.

Així doncs, tot i que Gas Natural deia ahir que “se suma a la petició sobre la necessitat d’establir un protocol” per informar els serveis socials dels talls, en realitat aquest protocol ja existeix. La companyia recordava que té detectats 9.200 clients vulnerables en 419 municipi, i afegia que en el cas concret de Reus des del 2014 havia aturat els talls a 150 clients vulnerables -88 dels quals aquest mateix any-. També posava de manifest que està negociant amb la Generalitat un conveni per donar cobertura a tot el territori i demanava clarificar i unificar les competències i normatives per fer “procediments efectius”. Aquests procediments, però, sí que van funcionar en el cas del servei d’aigua de la víctima de Reus perquè, tal com va recordar la regidora de Benestar Social de l’Ajuntament, Montserrat Vilella, la dona tenia garantit aquest servei perquè s’hi havia pogut intervenir. Gas Natural és l’única subministradora que no havia informat dels possibles talls per impagament, va lamentar Vilella. L’alcalde del municipi, Carles Pellicer, va subratllar que s’havia produït un “incompliment” de la llei i, com que hi havia una víctima mortal, es traslladava el cas a la fiscalia.

Imatge del pis de Reus on dilluns passat va morir una dona de 81 anys
Foto: TJERK VAN DER MEULEN

Reaccions polítiques

El cas va agafar encara més volada amb la reacció de diferents partits, a més de les paraules de Puigdemont en què va lamentar les “conseqüències letals” de la falta de notificació de Gas Natural. El diputat de la CUP Benet Salellas és qui va anar més enllà en demanar al Govern que presenti una querella criminal contra la companyia. “Volem que els serveis jurídics, que són tan valents per demanar penes de presó per als que intentem aturar desnonaments, ho siguin també contra les grans empreses que volen ampliar els seus beneficis”, va considerar. El portaveu adjunt de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), Albano Dante Fachin, va mostrar-s’hi favorable, tot i que va advertit del risc de caure en una “roda” en què totes les administracions evitin assumir qualsevol responsabilitat. Junts pel Sí, per contra, va descartar-ho.

En qualsevol cas, a la complexitat legal sobre com actuar davant la pobresa energètica cal afegir-hi les complexitats de la víctima de Reus, que estava sent atesa pels serveis socials municipals des del 2013 i vivia amb una néta. Sense entrar en detalls per preservar la intimitat familiar, Govern i consistori van explicar que la mateixa dona no hauria acceptat determinades ajudes. “El sistema no és efectiu per solucionar aquest tipus de situacions”, va sentenciar per la seva banda el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa.

Contingut relacionat: 
-.-

15 de nov. 2016

A l'àvia morta per l'incendi a Reus li van tallar la llum fa dos mesos

La dona il·luminava casa seva amb espelmes


 ACN 15/11/2016
La dona de 81 anys que aquest dilluns ha mort en l’incendi de casa seva a Reus es trobaria en situació de pobresa energètica. Segons s'ha pogut confirmar, feia dos mesos que a la víctima li havien tallat el subministrament de llum i, des d’aleshores, l’anciana s’il·luminava amb espelmes. Precisament, tot apunta que una espelma seria l’origen del foc que ha cremat el matalàs de l’habitació on dormia i que li ha acabat produint la mort, segons la investigació dels Mossos d’Esquadra.

Fonts municipals han explicat que els Serveis Socials de l’Ajuntament desconeixien que la dona no disposava de corrent elèctric per impagament i que no havien rebut cap sol·licitud d’ajut econòmic. La dona sí que havia demanat una ajuda al consistori per poder pagar el rebut de l’aigua que se li havia concedit. A més, l’arrendatari del pis havia interposat una demanda judicial de desnonament per impagament del lloguer.

Segons l’Ajuntament de Reus, en aquest cas els recursos disponibles per atendre situacions d’emergència social no es van activar perquè ni la víctima ni els seus familiars no van comunicar als Serveis Socials que no podien pagar el subministrament de llum de l’habitatge. A més, feia uns deu mesos que la dona no pagava l’import del lloguer del pis i l’arrendatari havia interposat una demanda judicial de desnonament.

Tot i que vivia sola a l’immoble, la víctima rebia la visita de la seva néta, que li duia menjar. Segons han informat els Bombers de la Generalitat, la dona s’hauria vist sorpresa per l’incendi que ha cremat el matalàs a l’interior de l’habitació on dormia i, posteriorment, ha caigut. Efectius del SEM li han practicat maniobres de reanimació càrdiorespiratoria, però no han pogut fer res per salvar-li la vida.

D’altra banda, dues persones més de l’immoble situat al número 18 del carrer Santa Anna, un home de 43 anys i un menor, han estat atesos pels serveis mèdics amb símptomes d’ansietat, tot i que han estat donats d’alta in-situ. El bloc afectat té tres plantes i dos pisos per planta, tots ells de lloguer. L'incendi ha cremat parcialment l'habitació del pis 2n-B, on vivia la dona de 81 anys, mentre que la resta ha estat afectat només per fum. El foc s'ha controlat en poc més de mitja hora i ha obligat a evacuar sis veïns com a mesura preventiva. Els sis veïns evacuats han pogut retornar als seus habitatges cap a les cinc del matí, un cop s’ha comprovat que l'estructura de l'immoble no ha quedat malmesa.


-.-

14 de nov. 2016

Una dona de 81 anys mor a Reus en un incendi que pot ser conseqüència de pobresa energètica

La dona feia servir espelmes perquè feia dos mesos que li havien tallat la llum


324.Cat

Aquesta matinada ha mort una dona de 81 anys en un incendi a Reus, al Baix Camp. La dona, que vivia sola, ha estat sorpresa pel foc que ha cremat el matalàs de la seva habitació. Un veí, quan ha vist que sortia fum d'un bloc de pisos, ha avisat Emergències, i els Bombers que s'han desplaçat fins al lloc, al carrer Santa Anna, l'han rescatada, però els metges que hi havia no l'han pogut salvar.

Segons les investigacions, la dona vivia sense corrent elèctric perquè l'hi van tallar fa dos mesos per impagament. Des de llavors s'il·luminava amb espelmes i una néta li portava menjar. Sembla que una espelma hauria caigut i hauria pres el matalàs. La dona, sorpresa pel foc, hauria caigut a terra i no s'ha pogut aixecar.

Els Bombers l'han rescatat i el Servei d'Emergències Mèdiques ha intentat reanimar-la, però no ha pogut fer res per salvar-li la vida.

Arran de l'incendi també s'ha atès un home de 43 anys i un menor amb símptomes d'ansietat. Les flames només han afectat l'habitació i s'ha pogut controlar en mitja hora. Els sis veïns, desallotjats preventivament, ja han pogut tornar a casa, després que els bombers han confirmat que l'estructura de l'immoble no haviat quedat afectada.

Informació relacionada: 

Gas Natural gana 1.502 millones y distribuirá a sus accionistas 933 millones en dividendos

-.-

Les grans elèctriques van disparar els guanys durant la crisi malgrat la caiguda del consum

Les grans companyies elèctriques espanyoles van disparar els guanys durant els anys de la crisi, malgrat que es va produir una davallada en el consum de la llum, segons posa en evidència un estudi de l’observatori de la patronal Pimec.


Segons aquesta patronal, les dades demostren que les grans companyies elèctriques tenen uns beneficis molt superiors –en percentatge de guanys sobre vendes– a la resta de companyies, tant del grup de les grans empreses que cotitzen a la borsa com de les pimes i, per tant, conclou que hi ha marge per rebaixar les tarifes elèctriques.

La llum ha pujat un 10% durant la legislatura de Rajoy. L’estudi indica que la xifra de negocis de les grans elèctriques va créixer de manera relativament moderada en el període 2001-2007, però a partir de l’any següent, amb la crisi, i malgrat que el consum d’electricitat va disminuir, la seva xifra de negocis va fer “un salt considerable”. En aquest període, segons Pimec, les grans elèctriques que formen part de la patronal Unesa – Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, EDP i Viesgo (abans E.On)– van facturar anualment entre 20.500 i 22.600 milions d’euros.

Segons Pimec, a partir de les dades d’Unesa, entre 2001 i 2007 l’increment anual mitjà tant del consum elèctric com de la xifra de negoci d’aquestes companyies se situava entorn al 4,2%. Però entre el 2007 i el 2015 el consum va disminuir de mitjana un 1,5% anual, mentre que la xifra de negoci agregada d’aquestes grans elèctriques va créixer un 2,7% anual.

Evolució del consum d’energia elèctrica i de la xifra de negoci de les grans elèctriques


Pimec destaca que una part es podria atribuir al  cost superior de matèries primeres com el petroli o el gas, tot i que aquests combustibles cada vegada tenen menys pes en la generació elèctrica i, a més, el 2015 va continuar augmentant el negoci de les elèctriques malgrat que el preu d’aquestes matèries primeres va caure a mínims.

Benefici del 14,6%

L’informe indica que entre l’any 2011 i el 2015, les elèctriques van obtenir un benefici net sobre la xifra de negoci del 14,6%. Segons Pimec, les grans elèctriques el 2015 van obtenir uns guanys sobre vendes que tripliquen la mitjana de les empreses que cotitzen a la borsa, i el 2014 va ser el doble.

Les petites i mitjanes empreses catalanes van obtenir, en el període 2011-2014, un benefici sobre vendes d’un 1,2%, segons l’informe de Pimec, mentre que el benefici de les grans elèctriques va ser d’un 14,6% sobre les seves vendes.

Però si s’agafa el període 2003-2014, les pimes catalanes van obtenir un benefici net de mitjana del 2,4% de les seves vendes, mentre que les elèctriques d’Unesa van aconseguir uns guanys del 16,8%, és a dir, set vegades més.

A partir d’aquestes dades, Pimec considera que “el mercat elèctric espanyol necessita una reforma en profunditat” en la qual hauria de prevaldre “la competència entre operadors i la qualitat de regulació i control, per tal d’apropar les rendibilitats de les elèctriques al mercat” i, en conseqüència, fer més competitius els preus de l’electricitat.


-.-

25 de set. 2016

Resultat de les últimes pluges a la carretera d'Almoster a la Selva


Fa unes hores el regidor i cap de l'oposició d'Almoster Pep Canals Angles pujava el seu compte personal de Facebook un vídeo força il·lustratiu del que va passar ahir el migdia a la carretera T-3231d'Almoster a La Selva del Camp amb una exclamació ben explícita:

"Necessitem la carretera nova urgent!!"

video

-.-

Com podreu observar es va haver de tallar la carretera per les esllavissades causades per les pluges i el mal estat de la carretera (o millor dit, per l'abandonament i deixadesa).

Les Brigades de la Diputació han treballat per netejar la via i que fins les 18.00 hores no van poder restablir el trànsit
-.-


Les imatge del Twitter de la Diputació ens mostren les incidències i la posterior actuació dels incidents provocats per les pluges del divendres 24 de setembre de 2016. No serà la última vegada que ho veurem, ja que per molt que hi hagi un projecte de carretera, seguirem veient-les després de les pluges moltes tardors, ja que dit projecte no afecta en absolut en aquest punt ("negre").



Alguns mitjans se n'han fet resó de l'incident:


- "la Selva del Camp hi va haver un despreniment a la carretera cap a Almoster, que es troba en obres. L'esllavissada de la carretera T-3231 va succeir a les tres del migdia a l'altura del torrent d'en Bartra, on es va establir pas alternatiu per als més de quaranta vehicles afectats per l'incident". El Punt Avui (... quines fonts deuen tenir aquests perdiodistes?)

- A la Selva del Camp hi hagut un desprendiment a la carretera que va a Almoster i que es troba en obres. L'esllavissada de la carretera T-3231 entre ha succeït a les 3 del migdia a l'alçada del Torrent d'en Bartra. Reus Digital (Uns altres que ja han començat les obres!)
L'aiguat ha provocat una esllavissada a la carretera local entre la Selva i Almoster. S'ha establert pas alternatiu per als 40 vehicles afectats. Al cap de dues hores, la circulació ha quedat normalitzada.

- 40 litres en mitja hora i ha provocat a més algunes esllavissades al Baix Camp, com a la carretera T-3221 entre Almoster i la Selva del Camp. El Nacional

Val a dir que a La Selva del Camp també hi han hagut quatre treballadors ferits per la caiguda d'un llamp, esperem la seva promte recuperació.


-.-