Europa suspèn la gestió d'Arias Cañete a Espanya sobre les emissions de gasos hivernacle

Europa suspende la gestión de Arias Cañete en España sobre las emisiones de gases invernadero  

· La Agencia Europea de Medio Ambiente señala que es uno de los seis países que "no están en la senda para conseguir sus objetivos" de reducción de emisiones para 2020.

· La política medioambiental del nuevo comisario de Energía y Cambio Climático sale mal parada en el último informe europeo, que asegura que España no ha tomado medidas suficientes para cumplir con sus obligaciones.

· Los mejores resultados del informe para España corresponden a la bajada en el consumo de energía primaria, que la UE achaca a la recesión. 

Raúl Rejón
ElDiario.es 31/10/2014

Europa suspende la gestión española de las emisiones de gases de
efecto invernadero. /EFE

Al comisario de Cambio Climático y Energía, Miguel Arias Cañete, le llega como un bumerán su propio legado como ministro de Medio Ambiente español: España está lejos de conseguir la reducción obligatoria de gases de efecto invernadero (GHG) que debe cumplir en 2020, según el  último informe de la Agencia Europea de Medio Ambiente (EEA). Uno de los primeros asuntos sobre los que tendrá que actuar Cañete será su propia herencia.

Arias Cañete fue ministro de Medio Ambiente hasta que fue presentado por PP como candidato a las elecciones europeas en mayo de este año –con vistas a convertirlo en comisario–. El 9 de octubre obtuvo el visto bueno del Parlamento Europeo tras un duro interrogatorio en el que le preguntaron por sus vínculos con la industria petrolera (vendió sus participaciones en dos sociedades del sector justo antes de someterse a la revisión de la cámara).

La aprobación de los diputados le abrió el camino para estar al frente de las acciones de la Comisión Europea en cuanto a la energía y su relación con el cambio climático. Ahora el informe anual sobre esta estrategia señala que España es uno de los seis estados de la Unión Europea sobre los que la agencia ve imposible que cumplan con sus compromisos respecto a los gases principales responsables de ese cambio climático.

En su informe de situación de 2014, la EEA considera que España "ni siquiera está en el camino para cumplir con sus objetivos". El documento analiza que "sus emisiones de gases indican que no lo conseguirán mediante políticas y medidas en el ámbito nacional". La EEA le recuerda al Gobierno que "tendrá que diseñar e implementar nuevas medidas –o usar mecanismos de flexibilidad– para alcanzar esos objetivos en 2020". España debería rebajar sus emisiones de efecto invernadero un 10% respecto a las de 2005. Los analistas sugieren a España que compre derechos de emisión a otros Estados miembros a los que les sobre cupo para cumplir técnicamente con el límite, y así lograr que el global de la UE esté en las cifras comprometidas.

La agencia le dice a España que, según su análisis, las reducciones de gases en la atmósfera provenientes del transporte (la mayor fuente de estas emisiones) "siguen siendo limitadas". Las proyecciones de la agencia muestran que en 2020 España  superará la frontera de gases que tiene asignada: 208,6 millones de toneladas, ya sea con las medidas ya existentes (llegaría a 228,5) o con planes adicionales (se quedaría en 224,7). Tampoco hay buenas perspectivas en el sector agrícola.

En su esquema, los técnicos de la EEA calculan que a partir de 2015 España incumplirá los límites de emisión de gases. Pasará de fallar en un 0,5% ese año hasta llegar al 9,5% en 2020, que es el horizonte final de este plan de acción para frenar el cambio climático.

Mejor en renovables y ahorro energético

La estrategia Europa 2020 tiene otros dos ejes: la cuota de energías renovables y el ahorro energético. En este último es donde España está mejor, según el informe de la EEA. El análisis explica que se está cerrando la brecha en cuanto ahorro energético tanto en la fase primaria como final, aunque el texto matiza que la crisis económica española ha tenido un "papel crucial" en la reducción. Así, mientras en los Países Bajos se han desarrollado medidas para la eficiencia en la "conversión y distribución" de energía, en España la recesión ha sido clave para la rebaja "en el consumo de energía primaria".

Igualmente, achaca una buena parte de la caída en el consumo final a la depresión económica, un patrón que comparte con Grecia y Hungría. "Además de las medidas de eficiencia, se ha observado un consumo reducido en los sectores económicos", dicen. Y para rematar señala como otro de los factores decisivos: "el colapso de los sectores de la construcción y el transporte".

La agencia europea subraya que hay que buscar una explicación para el hecho de que países como España estén mejorando en sus obligaciones respecto a las energías renovables y la eficiencia energética, pero estén lejos de conseguir cortar el flujo de gases perjudiciales hacia el aire. "Una posible explicación", dicen, "es que los datos para energía y renovables son del año 2012 mientras que los de gases son de 2013".

-.-

Más info:

• Cañete dio vía libre al fracking y a la búsqueda de petróleo en España
• Cañete cambia su declaración de bienes en Bruselas para incluir un sobresueldo del PP
• DOCUMENTO: Cañete revela ante la UE su participación en dos petroleras

 -.-

Vídeo de promoció de la MAT: casta gironina al servei de l’oligopoli.

REE ens presenta un vídeo de promoció de la MAT. En aquest vídeo, hi intervenen tres dels màxims promotors polítics de la MAT a les comarques gironines: Xavier Soy, Narcís Casassa i Domènec Espadalé. No us el perdeu!

-.-

“Vandellòs I: la central construïda per fer bombes nuclears franceses.”

El 19 d’octubre del 1989 es va incendiar la central nuclear. Els tècnics van evitar per sort, i sense ordinador, un accident nuclear gravíssim. La central va acabar la segona fase del desmantellament el 2012, i caldrà esperar 25 anys més fins que el nucli del reactor perdi la càrrega radioactiva. Encara no se sap quan costarà tota l’operació. Segueix sent l’accident nuclear més greu de l’estat espanyol de la història. ALBERT SOLÉ BCN

Imatge de l’interior de Vandellós I el 1989 un cop apagat l’incendi / EFE

Amb el record encara fresc de l’ accident de Txernòbil (1986), el 19 d’octubre del 1989 una de les tres centrals nuclears espanyoles d’aquell moment, Vandellòs I –Garoña i Zorita eren les altres–, va patir un incendi molt greu. Tant, que tot i tenir només 17 anys de vida –es va inaugurar el 1972 i tenia una vida útil de 40 anys–, l’Estat va preferir desmantellar la central abans que reparar-la.

No va hi haver cap fuga radioactiva, per sort o per l’habilitat dels tècnics que van saber aturar el reactor de manera manual –l’ordenador s’havia cremat amb l’incendi– abans no fos massa tard. Sense fuita radioactiva l’accident va ser qualificat de nivell 3 –l’ Escala Internacional d’Accidents Nuclears té 7 nivells (Txernòbil va ser 7)–, i no va tenir conseqüències per repensar-se la presència de centrals nuclears a Catalunya o Espanya, on actualment n’hi ha sis d’actives, però sí per repensar els protocols d’emergències nuclears, ja que aquell dia es va demostrar que no estaven preparats.
.

Història: bombes nuclears franceses

L’Espanya del final del franquisme produïa prou energia amb les dues centrals nuclears existents i les hidroelèctriques, però França va convèncer el règim perquè acceptés construir una tercera central a Catalunya –Vandellòs– que feia servir una tecnologia genuïna de la indústria francesa: el reactor de grafit-gas. Marcel Coderch, enginyer expert en energia, explica a l’ARA que l’Espanya franquista va vendre aquella adquisició com la darrera tecnologia, però en realitat era un reactor molt primitiu, dels anys 50, i que França els el va vendre en unes condicions molt favorables, començant perquè el país veí es va comprometre a comprar el 50% de l’excedent d’energia que produís. Per aquest motiu es va construir la primera línia MAT que travessa els Pirineus, i es va projectar la segona, que es va acabar el mes passat. França, però, en aquell moment, ja havia decidit anar eliminant les centrals amb el reactor de grafit. Vandellòs I es va inaugurar el 1972.

França no va fer cap acte caritatiu amb Espanya en vendre-li a preu de saldo una tecnologia ja obsoleta en aquell moment, sinó que es formava part del projecte armamentístic nuclear de l’estat francès. “El reactor de grafit-gas és el que produeix com a residu el plutoni més pur amb el qual es fabricaven les bombes atòmiques”, explica Coderch. Durant molts anys, el plutoni que sortia de Vandellòs I viatjava en trens de mercaderies fins a França, passant per sota de Barcelona –el carrer Aragó–, fins que algú va tenir la brillant idea de construir una via per a mercaderies que passava pel Vallès. Anys més tard, França va dir a Espanya que ja no necessitava més plutoni de Vandellòs I, però l’Estat no volia tampoc aquells residus radioactius, ni tenia cap lloc on guardar-los, i va demanar als francesos que els hi guardessin. Espanya paga a França 10.000 euros al dia per guardar aquests residus nuclears, però ja els ha dit que no ho vol fer més, i per això l’Estat ha començat a construir un cementiri nuclear a Villar de Cañas (Conca, Castella la Manxa) –Ascó hi va optar–, i va provocar, i provoca, molta oposició entre la població.

La nit de l’incendi

“La nit del dijous 19 d’octubre de 1989 havíem anat a sopar a Riudoms amb els companys de l’ajuntament després d’haver inaugurat l’institut del poble, i em van trucar al mòbil per avisar-me”, recorda Carles Barceló, alcalde de Vandellòs llavors. El 1989 poquíssima gent tenia mòbil, però l’alcalde d’un poble amb una central nuclear n’havia de tenir. “Vaig trucar a Vandellòs II, que feia poc que s’havia inaugurat (1988) i havia tingut moltes incidències en poc temps, però em van dir que no, que l’incendi era a Vandellòs I”. Barceló explica que van agafar el cotxe i van anar fins a la planta, i van entrar fins a la sala de control. “Ens van explicar que havia sigut una averia convencional sense perill radioactiu, tot i ser un incendi molt espectacular”, recorda l’exalcalde, per això diu que se’n va anar a casa i va dormir tranquil. “La gent del poble va seguir la informació de l’incendi pels mitjans, però sense patir perquè coneixia el risc; quan vius al costat d’una central no et fa tanta por la paraula ‘nuclear'”.

Tot i que l’exalcalde de Vandellòs parli d’una “averia convencional”, l’enginyer Marcel Coderch hi discrepa: “La tecnologia de Vandellòs I era bastant bàsica. El 1973 quan era estudiant de ‘telecos’ ens van convidar a fer una visita a la central, i quan ens van ensenyar la sala de l’ordinador vaig quedar sorprès perquè era una computadora antiga fins i tot per aquella època. Un altre dels defectes que tenia la central era que les connexions elèctriques no eren ignífugues, cosa que va ser clau en l’incendi”.

L’incendi va començar a última hora del dia. Segons algunes trucades de veïns i de la Guàrdia Civil que van veure flames, va ser a les 21.15 hores d’aquell dijous 19 d’octubre, però el director de la central, Carles Fernández Palomares va dir que el foc va començar a les 21.39 hores, que va avisar a Protecció Civil cinc minuts després, i que a les 22.11 hores va comunicar l’incident al Consell de Seguretat Nuclear (CSN). El motiu de l’accident, que sempre ha sigut considerat així i mai se n’ha responsabilitzat a ningú, va ser per un defecte mecànic de la turbina, que va provocar unes vibracions, que al seu torn van provocar una fuita d’hidrogen que en contacte amb l’aire va explotar i va causar l’incendi, i l’incendi va fer que entrés l’aigua del mar dins el reactor. Les cròniques de l’època indiquen que mai hi va haver perill de fuita radioactiva, però Coderch assegura que de perill n’hi va haver, i molt, però que es va evitar. L’incendi es va propagar per les conduccions elèctriques, i van cremar l’ordinador central, el que controlava el reactor. “Expliquen els que van viure aquella nit a dins de Vandellòs I que es cridava ‘el reactor se’ns en va!'”, comenta l’enginyer expert en energia. “Amb l’ordinador cremat, els tècnics van haver d’aturar el reactor manualment abans no fos massa tard, i ho van aconseguir a temps, abans que es produís cap fuita radioactiva i haguéssim tingut un Txernòbil 2″.
.

La central nuclear de Vandellós II, amb el reactor de Vandellós I al fons
TJERK VAN DER MEULEN

 L’any 2009, en el 20è aniversari de l’accident, Ecologistes en acció va realitzar un reportatge amb protagonistes que expliquen què podria haver passat a Vandellòs I.

L’actual alcalde de Vandellòs, Alfons Garcia, tenia 30 anys la nit de l’incendi i estava a casa amb els seus fills. Llavors era professor d’un institut a Reus. “Vandellós I era com una colònia industrial del Llobregat en què la majoria de treballadors vivien en cases al costat de la central i tenien la seva pròpia escola i transport públic. La nit de l’incendi es van abocar tots per ajudar a apagar el foc”, recorda l’actual alcalde, que aquella nit se’ va anar a dormir i fins l’endemà no es va adonar de l’abast de l’accident.

L’ordre de tancament i desmantellament de la central nuclear va tardar uns mesos, i durant aquell temps a Vandellós hi va haver incertesa amb els llocs de treball, “però al final es va resoldre bé per part de l’empresa i no va suposar cap daltabaix”, recorda Alfons Garcia. Uns treballadors es van reubicar a Vandellós II i a Ascó, d’altres a l’empresa que es va encarregar del desmantellament, ENRESA, i d’altres es van acollir a baixes incentivades.

Què n’hem après, d’aquell accident?

“Doncs que no cal un gran incident per provocar un accident nuclear molt greu”, reflexiona l’enginyer Marcel Coderch”. Una altra de les lliçons de l’incendi de Vandellòs I és que cal tenir plans d’evacuació precisos, cosa que no hi havia aquell 1989. Tot i això, Coderch afirma que encara ara, no hi ha un pla provat d’evacuació per als ciutadans dels pobles propers a les centrals nuclears. “Va ser un avís important dels perills potencials de les centrals”.

Vandellòs no té por

“Als pobles del voltant de la central sí que va haver-hi una reacció contrària després de l’incendi, sobretot pels ecologistes, però al poble n’hi va haver, perquè coneix el risc”, explica l’alcalde actual, Alfons Garcia. Segons ells, “els veïns de Vandellós estan contents de poder tenir feina a la central nuclear i disfruten dels ingressos que rep el poble per tenir la central”.

Què en fem amb el reactor?

El desmantellament de Vandellós I va ser el primer que es feia a Europa, i per tant, no hi havia experiència de com s’havia de fer. Se’n va encarregar una empresa pública, ENRESA, que en la fase 1 van desmuntar tots els elements externs de la central, i la fase 2 va ser tancar hermèticament el reactor nuclear. La fase 2 es va acabar el 2012, i ara aquest reactor haurà d’anar perdent radioactivitat durant 25 anys, per acabar la fase 3 del desmantellament. Aquesta fase, però, no se sap com es farà, ni on es posaran els residus –en teoria al cementiri de Conca–, ni quan costarà.

Un enginyer que va participar en el desmantellament va fer un vídeo amb un recull de fotografies de l’evolució de les obres.

L’empresa pública ENRESA, encarregada del desmantellament, també va editar un vídeo per explicar com es va fer el procés.

Les empreses elèctriques paguen un cànon des de fa anys per omplir un fons per pagar les tasques d’ENRESA –ara hi ha uns 8.000 milions. És a dir, el desmantellament de Vandellòs I l’estem pagant tots els ciutadans amb la factura de la llum.

Enllaç notícia Diari Ara

Font: No a la MAT Girona

-.-

25 anys de l’accident de Vandellòs, memòria nuclear

Entitats ecologistes i antinuclears han dut a terme un seguit de mobilitzacions per recordar l’episodi i demanar el tancament definitiu de les centrals

 La central de Vandellòs II, encara en funcionament. Foto: David Riken

Olga Margalef
Directa.Cat 21/10/2014

El diumenge va culminar una agenda atapeïda de xerrades i mobilitzacions per la causa antinuclear. Un centenar de persones es van concentrar davant l’antiga central de Vandellòs I per escenificar-hi un enterrament el dia que es complien 25 anys d’un dels accidents nuclears més greus d’Europa. Va ser un acte contra l’oblit. L'organització –vàries entitats ecologistes, sindicals i polítiques– va aprofitar per fer una nova crida per la desnuclearització del territori. L’accident de Vandellòs I va tenir lloc un 19 d’octubre, quan un incendi va estar a punt de produir una fuita d’aigua i gas radioactius. Tot i que les conseqüències no van ser greus per a la salut de les treballadores i la població, l’accident va perjudicar greument la credibilitat de la indústria nuclear i la central va acabar tancant. Vandellòs I encara està en procés de desmantellament, un procés finançat íntegrament per l’erari públic.

La nit de l’accident

L’accident de Vandellòs va ocórrer en un context d’alarma internacional per la seguretat nuclear arran de l’accident de Txernòbil, succeït tres anys abans. Després de la catàstrofe a la ciutat ucraïnesa, la normativa del Consell de Seguretat Nuclear de l’Estat espanyol es va endurir, sobretot en la part que afectava els sistemes de refrigeració. Hifresa, l’empresa propietària de Vandellòs I, incomplia la nova normativa, les connexions elèctriques no eren ignífugues i el sistema de refrigeració no incloïa les millores requerides.

Hifresa, l’empresa propietària de Vandellòs I, incomplia la nova normativa de seguretat

El 19 d’octubre de fa 25 anys, l'incendi va començar per un defecte mecànic d’una de les turbines a l’àrea de generació elèctrica. Les flames van malmetre el sistema informàtic, però el reactor va poder ser aturat providencialment pel personal de la planta de manera manual. Tot i això, va resultar afectat perquè es va inundar amb aigua de mar i aigua provinent de les mànegues dels bombers. Part del sistema de refrigeració va deixar de funcionar i el reactor va adquirir una temperatura límit.

Aquella nit, a Vandellòs I, gairebé es va arribar a la fusió del nucli, fet que hauria comportat una fuita radioactiva semblant a la de l’accident de Txernòbil. Afortunadament, la temperatura es va mantenir sota control i el sinistre va ser catalogat de nivell 3 per l’escala internacional de successos nuclears (INES), que oscil·la entre 0 i 7.

La població dels municipis veïns recorda, sobretot, la manca d’informació sobre la gravetat de l’accident. Eloi Nolla, portaveu d’Ecologistes en Acció i veí de l’Ametlla de Mar l’any del sinistre, denuncia que “el nucli de l’Ametlla es troba només a vuit quilòmetres de la central, però, l’octubre del 89, no vam rebre cap alerta i l’alcalde del municipi no va poder accedir a les instal·lacions de la central per saber què passava. Fins l’endemà no vàrem ser conscients del que havia passat”.

Punt i final de Vandellòs I

Després de l’accident, Hifresa proposava reparar els danys per poder continuar amb la generació d’electricitat. La disconformitat del Consell de Seguretat Nuclear per l’incompliment de la normativa existent i la forta mobilització popular van fer que, finalment, es decidís tancar-la per sempre. Alhora, es va engegar un procés judicial contra els càrrecs directius de l’empresa. Tot i que la sentència reconeixia les irregularitats en matèria de seguretat i la responsabilitat de certs càrrecs, tots van resultar absolts en el judici celebrat l’any 2000.

El cost del desmantellament s’haurà finançat a través de la factura de la llum

L’enderroc de la central va començar l’any 98 i, a hores d’ara, només en queda l’edifici del reactor, que ha de restar segellat i en latència –per rebaixar-ne la radioactivitat interna– fins al 2028, data del seu desmantellament definitiu. La demolició i el tancament s’ha dut a terme a través de l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA). Així doncs, el cost de 270 milions d’euros, pressupost estimat per la tasca, haurà estat finançat, indirectament, per totes les consumidores a través de la factura de la llum, de manera semblant al que succeirà amb el magatzem de gas Castor.

Tecnologia obsoleta, el negoci de la indústria francesa

La central de Vandellòs I va ser polèmica des del seu inici ja que era una central de tipus Grafit-Gas, de primera generació, una tecnologia antiquada fins i tot en el moment de la seva construcció, entre 1968 i 1972. El règim franquista la va adquirir a la indústria francesa a molt bon preu. Els interessos de l’Estat francès per vendre a preu de saldo el reactor eren múltiples. Per una banda, es comprometia a comprar l’excedent d’energia elèctrica que produís, fet que va accelerar la construcció de la primera línia de molt alta tensió (MAT). Per altra banda, el residu provinent de la central, un forma de plutoni molt pur, era la matèria prima de l'armament nuclear francès.

Els darrers residus de la central no es van aprofitar per a finalitats militars, però tampoc no es van poder emmagatzemar a la península, ja que no hi havia les instal·lacions adequades. Per aquest motiu, l’Estat espanyol ja ha pagat més de 200 milions d’euros al francès per retenir aquests antics residus radioactius al seu territori durant anys.

L’actualitat del debat nuclear

L’accident de Fukushima, l’any 2011, va tornar a posar sobre la taula les incerteses d’un tipus de generació d’energia que té una forta oposició ciutadana per l’elevat risc que comporta. Segons Eloi Nolla “cada cop és més evident que s’ha d’avançar en la desnuclearització i la població n’està més conscienciada”. El cas de països com Alemanya –que desmantellarà la darrera central el 2022– o Dinamarca mostren que es pot mantenir la producció d’energia necessària sense aquesta tecnologia. De fet, l’energia provinent de centrals nuclears el 2013 ha suposat un 10,8% de la que s'ha consumit mundialment, molt lluny del màxim (18%) que va adquirir fa quinze anys. Els motius principals esgrimits per les detractores per denunciar la seva inviabilitat són en matèria de seguretat i econòmica, per l’esgotament imminent de les reserves d’urani. Tot i això, la Societat Nuclear Espanyola està aplicant la política d’allargar la vida a les centrals que ja existeixen fins als 40 o 60 anys d’activitat, tot i que la mitjana d’edat de les centrals que se cessen arreu del món és de 28 i mig.

-.-

25 aniversari de l’accident de la central nuclear de Vandellòs I.

El 19 d’octubre de 1989 a les 21:40, es va produir l’accident nuclear de Vandellòs I, el més greu de la història nuclear espanyola. L’accident va començar amb un incendi a la sala de turbines que es va propagar fins al reactor i va estar a punt de provocar una fusió del nucli i una fuita de gas i aigua radioactiva, tal com anys després ha esdevingut a Fukushima.

En el desenvolupament de l’accident va ser clau la situació de diversos sistemes de seguretat, la reparació dels quals havia ordenat el 1986 el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) a Hifrensa, l’empresa propietària. Tot i això, al 89 encara no s’hi havien instal·lat la protecció del sistema elèctric ni els bufadors d’emergència. El foc va donar lloc a una inundació que va deixar inservibles dos dels quatre turbo bufadors, peces que serveixen per refrigerar el reactor, i va danyar els altres dos que quedaven, amb el consegüent risc que la reacció en cadena es descontrolés i es produís la fusió del nucli. La temeritat de Hifrensa i la manca de rigor de les autoritats van ser, doncs, claus perquè es produís l’accident. El desconcert després de l’accident va ser majúscul a la central i al CSN, com mostren les gravacions de les converses telefòniques lliurades al Congrés el 1990. Van ser els bombers els que van aconseguir acabar amb l’incendi, evitant de passada una enorme fuita radioactiva. Només la fortuna va impedir que es produís la reacció nuclear i es fongués el nucli. La mateixa bona sort que va fer que no s’arribés a produir una fuita d’aigua ni de gas radioactiu.

L’actuació dels bombers va salvar la vida a moltes persones i evitar la tragèdia. Malgrat tot el que va passar, els responsables de l’accident de Vandellòs I van sortir impunes del judici que hi va haver per determinar responsabilitats.

L’accident de Fukushima al Japó ha tornat a posar en evidencia la perillositat d’aquestes instal·lacions. L’energia nuclear està desacreditada i prova d’això és el seu clar declivi. L’any 2013 va aportar el 10,8 % de l’electricitat mundial, pràcticament la meitat de la que va arribar a aportar en els seus millors temps. Europa i els Països més desenvolupats aposten per un altre tipus d’energies més netes, amb menys perill per la ciutadania i amb menys impacte sobre el medi Ambient i la salut de les persones. Però el Govern espanyol i el català segueixen apostant per perpetuar aquest tipus d’energia , en base a allargar la vida activa d’uns reactors ja de per si mateix envellits, a 60 anys o més d’activitat.

Presentació campanya 25 aniversari accident Vandellòs I
from tanquemlesnuclears

La Campanya 25 anys aniversari de l’accident Vandellòs I conformada per entitats de tota Catalunya, ha realitzat un seguit d’actes, jornades i accions reivindicatives que culminan amb la concentració realitzada aquest diumenge per commemorar l’accident i exigir un calendari de tancament de les Centrals Nuclears pactat amb tots els agents socials, polítics i econòmics tal com s’ha fet en altres Països. Les organitzacions han demanat un canvi radical en l’actual política energètica per la transició a un model basat en fons netes i renovables. 

Enllaç Grup antinuclear de les comarques gironines.

Font: No a la MAT Girona

-.- 

L'abocament "inacceptable per a la salut" d'una empresa química a Tarragona no desapareixerà fins al 2022

El vertido "inaceptable para la salud" de una empresa química en Tarragona no desaparecerá hasta 2022 

· Un informe técnico al que ha tenido acceso eldiario.es a través de filtrala.org constata que la Generalitat conoce desde 2007 los vertidos contaminantes de la planta química Ercros en la localidad de Flix.
· La empresa asegura que ha iniciado los trabajos de limpieza, que no culminarán al menos hasta 2022.
· Los tóxicos en el terreno y el agua suponían "un riesgo toxicológico y cancerígeno inaceptable" para el proyecto de polígono industrial que la Generalitat tenía en la zona.

Zona industrial de Flix (Tarragona)

Raúl Rejón ElDiario.es 21/10/2014

Una contaminación química de "riesgo inaceptable para la salud" ha estado empapando el suelo en Flix (Tarragona) desde hace décadas. La actividad industrial de la firma Ercros en la localidad ha afectado gravemente el terreno en el que ha estado operando desde "los años 70 del siglo pasado". La extensión de terreno con productos tóxicos llega a los 16.000 metros cuadrados.

Una contaminación que presentaba niveles intolerables para la salud humana se coló por el subsuelo afectando a terrenos más allá de la linde de la fábrica, y también afectó a las aguas subterráneas, de acuerdo con un informe técnico de la Agencia de Residuos de Cataluña (ARC) de febrero de 2011, al que ha tenido acceso eldiario.es a través de filtrala.org, el buzón para filtraciones anónimas y seguras en el que participa junto a La Marea, Diagonal y Mongolia. 

Los químicos tóxicos se detectaron en 2007, según un primer estudio de la Agencia Catalana del Agua, fechado en 2008. Los primeros trabajos de limpieza, según informa la ARC, "se iniciaron a finales de 2012". La misma agencia explica que "el proyecto de recuperación se completará en unos 10 años".

La parcela contaminada se llama L'Aubal y la había comprado el Instituto Catalán del Suelo (INCASOL) para ampliar el polígono industrial de Flix. Vista la condición del terreno, el INCASOL rescindió la compra el 11 de abril de 2011. Los tóxicos que Ercros vertió al terreno y al agua suponían "un riesgo toxicológico y cancerígeno inaceptable para los receptores de futuros escenarios de la nave industrial y oficinas", dice el texto. Un peligro inaceptable por los "efectos cancerígenos a partir de los compuestos" hallados, según recoge específicamente la valoración del riesgo para la salud humana del informe.

Tóxicos transportados por el agua

El foco tóxico estaba en otra parcela propiedad de Ercros, denominada Depósito, donde se vertían residuos. Pero el terreno permeable conducía la contaminación hacia otras partes del complejo. La distribución de la contaminación se dio, según los especialistas, por la circulación del agua. Desde que se tuvo conocimiento técnico de este hecho, en 2007, hasta las primeras labores efectivas de limpieza, en 2012, pasaron cinco años.

Sin embargo, Ercros ha explicado a eldiario.es que "desde 2005 se llevan a cabo en la fábrica de Flix estudios sobre la calidad del suelo, subsuelo y aguas subterráneas, tutelados por las administraciones competentes: Agencia de Residus de Catalunya (ACR), Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) y Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE)".

"Ha habido una total falta de información pública sobre este episodio de riesgo para la salud de los ciudadanos", se queja Miquel Llop, de Ecologistas en Acción. Por su parte, la Confederación Hidrográfica del Ebro considera que se trata de "expedientes entre la administración y la empresa interesada" a los que no hay obligación de dar publicidad. Llop asegura que ese "oscurantismo atenta contra cualquier sentido común" y pide respuestas a los responsables políticos acerca de "qué efectos puede haber tenido o estar teniendo la contaminación sobre la salud de los vecinos".

El peligro del que se han hecho eco las agencias gubernamentales de la Generalitat se basa en la inhalación de vapores "como consecuencia de las elevadas concentraciones detectadas en las aguas subterráneas", tal y como figura en la propuesta de resolución de Suelo Contaminado de la ARC, fechada el 21 de febrero de 2011.

La burocracia como prórroga

La tramitación burocrática de los expedientes le ha otorgado una prórroga a la contaminación en Flix. La ACR ha hecho responsable oficialmente a Ercros de vertidos nocivos, pero hasta 2012 no empezaron a realizarse las tareas para solventar este problema. "En 2012 se aprobó el proyecto de recuperación ambiental correspondiente a los dos sectores: el Depósito y L'Aubal. En el caso del primero, la tarea consiste en la extracción de la fase contaminante más pesada, el sellado del depósito y la adecuación y corrección del torrente adyacente", explica una portavoz de la ARC.

Es decir, se trata de sacar los productos que se fueron arrojando, tapar el vertedero e impedir que el agua siga fluyendo. "En el caso de L’Aubal, la tarea consiste en la intercepción del penacho de contaminación y la extracción y tratamiento de los efluentes contaminantes", indica. Esto es, limpiar el suelo de los productos que llegaron desde la fábrica de Ercros.

Al estar implicada el agua subterránea, también tuvo conocimiento de este caso la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE), que en mayo de 2012 todavía estaba requiriendo a Ercros que le enviara una "propuesta de valores objetivos de la restauración" del acuífero que se había contaminado con los químicos de la fábrica. La CHE ha respondido a este diario que "los trabajos para la recuperación de la calidad del agua se están llevando a cabo en tiempo y forma". Aunque también indican que el calendario de finalización supera los cuatro años. Esta contaminación, afirman, no ha afectado al río Ebro.

Un portavoz de la empresa asegura que "Ercros ha provisionado contablemente, en el ejercicio 2012, un importe de 3,66 millones de euros para satisfacer el coste de estas actuaciones" que "avanzan a buen ritmo". Además, destacan que los trabajos de limpieza "no suponen ningún riesgo para las personas". La ARC dice que "los trabajadores que hay son los de la empresa que se encarga de la descontaminación". Hasta 2022, fecha fijada para la culminación de las labores de recuperación, no estará claro si este terreno de Flix deja de ser un peligro para las personas.

-.-

Xerrada Sobirania Energètica i Formes de Resistència

Divendres, 17 d'octubre · 20:00

La Torna - Carrer Sant Pere Màrtir 37. Gràcia- Barcelona

Propera Xerrada L'Adhesiva Barcelona
Sobirania Energètica i Formes de Resistència

Red Nacional de Resistència Civil (Mèxic)
Xarxa per la Sobirania Energètica (Catalunya)

Amb concert de TUS VECINOS
i quesadillas x Sopar!

-.- 

Unió vota la candidatura de Cañete com a eurocomissari

El diputat d'Unió, Francesc Gambús s'ha mostrat "satisfet" perquè l'equip de Jean-Claude Juncker "tira endavant"

Directe.Cat 11/10/2014

Els eurodiputats catalans Ernest Maragall (ERC-NeCat) i Ernest Urtasun (ICV) han votat en contra de la candidatura de l'espanyol Miguel Arias Cañete com a eurocomissari d'Energia i Canvi Climàtic, mentre que el representant d'Unió, Francesc Gambús, hi ha votat a favor. Tots tres eren membres de la comissió parlamentària que ha avalat Cañete aquest dimecres. Maragall i Urtasun han acusat els socialistes europeus d'haver permès una "victòria vergonyosa de la dreta" acceptant el candidat espanyol a eurocomissari, molt criticat pels seus suposats conflictes d'interessos.

L'eurodiputat d'Unió, Francesc Gambús, ha criticat al PSOE per oposar-se a Cañete. "Ja s'ho aniran trobant pel camí", ha advertit. "Des d'Unió Democràtica, entenem que quan arribes a un compromís, el compromís s'ha de mantenir", ha remarcat el democratacristià.

Gambús s'ha mostrat "satisfet" per l'elecció de Cañete ja que suposa que l'equip de Jean-Claude Juncker tira endavant, excepte pel cas de l'eslovena Alenka Bratusek, tombada pel Parlament.

Per Maragall, els socialistes espanyols s'han amagat "darrere d'una excusa infantil". Per l'eurodiputat d'ERC-NeCat, el PSOE "havia de ser el primer en explicar el que estava en joc" que "no és altra cosa que el prestigi de la Comissió Europea".

Tot i que el PSOE s'ha desmarcat del grup socialista europeu i ha votat en contra de Cañete, per l'eurodiputat d'ICV, Ernest Urtasun, la formació espanyola no ha fet prou. "El PSOE aquests dies no ha estat prou actiu en buscar dins del partit socialdemòcrata el vot en contra de Cañete", lamenta l'ecosocialista.

Segons aquests dos eurodiputats, els socialistes havien de triar entre tombar un candidat que "tenia conflictes d'interessos i no podia ser un bon comissari", o respectar el seu pacte d'estabilitat amb la dreta, i han triat la darrere opció.

Tot i que la votació ja suposa de facto l'aprovació de Cañete, els Verds no es donen per vençuts, i Ernest Urtasun avisa que el polític espanyol "encara no és comissari". "Encara cal el vot al plenari a Estrasburg", ha destacat l'eurodiputat d'ICV, en referència a la votació de tot el col·legi de comissaris de Juncker prevista pel 22 d'octubre. Segons Urtasun, faran tot el possible perquè Cañete salti de l'equip de la nova Comissió Europea. Per Maragall, Juncker podria "valorar el 40% de vot negatiu" que ha rebut el candidat espanyol.

-.-

Els eurodiputats d'ICV i ERC-NeCat volen posar el Castor contra les cordes

Naciódigital.Cat 10/10/2014

En la mateixa línia que esta setmana ho feia l'eurodiputat d'ICV Ernest Urtasun, els diputats d'ERC-NeCat, Josep-Maria Terricabras i Ernest Maragall, han plantejat a la Comissió Europea diverses qüestions al voltant del magatzem de gas Castor.

Terricabras i Maragall li pregunten si creu que els consumidors han d'assumir el pagament de la indemnització de 1.350 milions d'euros; si aquest pagament concorda amb la política de protecció dels consumidors de la UE, i si pensa exigir una comissió que investigue i, si s'escau, depure responsabilitats per l'establiment d'este projecte.

Atès que el magatzem submarí de gas ha rebut finançament del Banc Europeu d'Inversions (BEI), els diputats també pregunten si el BEI va demanar abans els estudis pertinents de viabilitat tècnica; si ho va fer i es van demostrar equivocats i insuficients; si el BEI no hauria d'assumir-ne les despeses derivades, i si no els va exigir, si no les hauria d'assumir encara amb més motiu.

D'altra banda, Urtasun va demanar esta setmana a la CE que tinga en compte que el projecte "es va aprovar amb el llum verd de la Comissió i del BEI, sense preveure els riscos sísmics associats i gràcies al finançament europeu". Per això, considera l'eurodiputat ecosocialista, cal que Brussel·les "analitze fins a l'últim detall" el text legal espanyol que té prevista la indemnització. 

Urtasun també ha escrit al BEI, que va posar diners en el projecte, per demanar-li si "tenia constància de la clàusula del contracte que obligava a la indemnització". Urtasun, que serà l'eurodiputat encarregat de redactar l'informe anual sobre el Banc Europeu d'Inversions, ha avisat que insistirà en el cas del projecte Castor en totes les seues pròximes reunions.

L'activitat del magatzem Castor va ocasionar més de 600 terratrèmols, alguns dels quals de nivell 4 en l'escala 4 de Richter, i l'aturada de l'activitat comportarà una indemnització de 1.350 milions d'euros, més les despeses de desmuntatge. 

Notícies relacionades:

• El Síndic promourà una impugnació contra la indemnització al Castor
• «Estem contents pel tancament però la indemnització és una injustícia»
• El govern espanyol compensarà el Castor amb 1.350 M€
• Enagás i la banca es faran càrrec del forat del Castor
• Ecologistes en Acció identifica disset punts negres a la costa de l’Ebre
• La Plataforma pel Sénia aporta 500 signatures al Síndic per exigir responsabilitats pel Castor

-.-

Juan Irnzo, conseller de REE També va participar en el festí de Caja Madrid

JUAN IRANZO. El conseller de Red Eléctrica Española (REE), participada majoritàriament per l’Estat i membre dimissionari del consell econòmic i social (CES) no va usar per a res el caixer en la seva despesa de 46.848 euros. Els seus càrrecs eren sempre compres. La més important correspon al 30 de desembre del 2010. El dia anterior a la revetlla de Cap d’Any del pitjor any de la crisi, el també degà del Col·legi d’Economistes de Madrid es va gastar 3.000 euros a Hipercor i el supermercat d’El Corte Inglés, segons els extractes de la seva targeta fantasma. També hi ha despeses de 2.109 euros en gasolina. En la relació consten 5.965 euros els estius del 2010 i el 2011 a l’agència de viatges d’El Corte Inglés i 2.400 euros al juny del 2010 a la joieria Carlos Jiménez. També hi ha entrades de cinema i consumicions, per un total de 408 euros a la discoteca Snobissimo. A Loewe Hermanos, Iranzo va pagar 620 euros el Nadal del 2010. El gruix de la despesa d’Iranzo ‒7.943 euros‒ és en confecció tèxtil. Botigues de grans cadenes com Etam, Women’s Secret o Calzedonia coincideixen amb d’altres més exclusives, com Carolina Herrera, Divina, Devernois, Ángel Schlesser o Bimba y Lola, per esmentar-ne només algunes. En sabateria es va gastar almenys 1.427 euros, dels quals 840 corresponen a un sol dia d’agost del 2011 a la sabateria de Santander Lucio Herrezuelo.

-.-

TAULA: Els extractes complets de la targeta 'black' de Juan Iranzo

Les despeses de Juan Iranzo amb la targeta 'black': copes, llenceria, joies, flors, regals de noces ...

· El conseller de Red Eléctrica es va gastar 5.326 euros en joieries i més de 900 en locals d'oci nocturn. 

· A la cadena de llenceria Women'Secret es va deixar 246 euros i en flors i plantes, 421 euros.

· Només en roba es va gastar prop de 8.000 euros a establiments com Loewe, Louis Vuitton i Devernois. Llegir-ne més ...

Iranzo dimiteix com a conseller del CES i Red Eléctrica estudia el cas per les targetes 'black'

Tots els partits polítics van participar en el festí de Caja Madrid

Les 81.571 proves de la impunitat a la cúpula de Caja Madrid

Així se'ls van gastar els 86 de Caja Madrid

Anatomia del rescat a Bankia: últims dies de les targetes

-.-

Connecten la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia però entrarà en servei al novembre

La línia funcionarà en període de proves i almenys fins a la segona meitat de 2015 no subministrarà les llars

subestació de la MAT a Santa Llogaia d’Àlguema.

Diari de Girona 09/10/2014 - Els 400 kV ja circulen pel cablejat de les 110 torres del tram aeri de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre Bescanó -al Gironès- i Santa Llogaia d'Àlguema -a l'Alt Empordà-. Tot i que Red Eléctrica ha posat en tensió aquest tram de la línia, encara caldrà esperar unes setmanes perquè s'aprofiti l'energia. 

La previsió és que l'estació conversora de la interconnexió engegui aquest novembre, tot i que en període de proves, i encara no hi ha data perquè l'electricitat procedent de la MAT abasteixi les llars de l'Alt Empordà. Per a això, caldrà esperar almenys fins al segon semestre del 2015, perquè encara ni han començat les obres de construcció de la subestació d'Endesa, endarrerida per tràmits urbanístics.

Les primeres torres

Fa poc més d'un any i mig que es van començar a alçar les primeres torres, i ara els 400 kV ja circulen pel total de 44 quilòmetres de cablejat aeri que té la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema. En total, aquest tram que passa a cavall del Gironès i l'Alt Empordà ha costat 66 milions d'euros i l'estesa de l'alta tensió passa a través de 110 torres.

Red Eléctrica en va acabar l'obra a finals de setembre i, com ja va anunciar la companyia aleshores, la intenció era endollar-lo a la linia de molt alta tensió a principis d'aquest mes. Avui, això ja és una realitat. 

De totes maneres, però, caldrà esperar encara algunes setmanes abans no es comencin a aprofitar els 400 kV que arriben fins al complex de Santa Llogaia d'Àlguem, i de fet encara no hi ha data perquè l'electricitat procedent de la MAT subministri les llars de l'Alt Empordà.
D'entrada, al novembre, la MAT permetrà engegar ja l'estació conversora de la interconnexió, tot i que en període de proves. Ja haurà acabat l'estesa del cablejat subterrani -ara es treballa al túnel transfronterer- i el testejat d'aquest tram s'allargarà ben bé sis mesos, fins al mes de maig del 2015.

El projecte de la MAT entre els municipis de Bescanó i Santa Llogaia també porta aparellada la compactació de dues línies amb les torres dels 400 kV. Una primera amb una potència de 220 kV entre Bescanó i Sant Julià de Ramis -ambdós municipis al Gironès-, on hi haurà una subestació de la MAT que es batejarà amb el nom de "La Farga". I una segona, de 132 kV, que sortirà de Sant Julià de Ramis i arribarà fins a Santa Llogaia d'Àlguema.

Les línies existents, però, no es començaran a desmuntar com a mínim fins passat el maig del 2015, un cop hagi entrat en servei la interconnexió. La compactació de línies, un cop comenci, no es farà només al tram Bescanó-Santa Llogaia. 

La companyia Red Eléctrica també la portarà a terme al Vic-Bescanó, un tram de la MAT que es va inaugurar el juliol del 2011 però on encara no s'han desmantellat els antics suports de línies per integrar-los amb les torres dels 400 kV.

De tot el trencaclosques de la ?línia de molt alta tensió, encara queda pendent també el polèmic ramal de Santa Coloma de Farners i la subestació de Riudarenes -a la Selva-. Davant l'oposició del territori, el Parlament de Catalunya ha aprovat que s'estudiï si és necessari i si hi ha alternatives -com ??soterrar-lo o que tingui menys potència.

Red Eléctrica està a l'espera del que concreta l'estudi, però la companyia ja ha insistit que, per a ells, el projecte és necessari. No només perquè, segons indica l'empresa, a Riudarenes hi haurà un altre punt d'alimentació del Tren d'Alta Velocitat (TAV), sinó també perquè des de la subestació situada en aquell municipi es reforçarà tota la xarxa de distribució a la zona centre i sud de les comarques gironines.

Més de 850 milions d'euros

El projecte de la línia elèctrica de molt alta tensió a les comarques gironines, incloent la interconnexió, té un cost de més de 850 milions d'euros.

El tram entre Vic -la capital d'Osona- i Bescanó va suposar un cost de prop de 100 milions d'euros; el sector de la línia elèctrica entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema té un pressupost de 66 milions d'euros; mentre que el tram soterrat, de 700 milions -dels quals, 225 milions d'euros han vingut per part d'ajudes europees.

-.-

El Síndic promourà una impugnació contra la indemnització al Castor

Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya, durant una visita a Tarragona.
Foto: Oriol Montesó

Naciódigital.Cat 06/10/2014

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, promourà accions d'impugnació contra el reial decret llei, aprovat divendres pel govern, a partir del qual es concedeix una indemnització de 1.350,7 milions a la companyia promotora del projecte de gas subterrani Castor.

El Consell de Ministres va aprovar este divendres un reial decret llei pel qual ha acceptat la renúncia d'Escal UGS, empresa participada pel grup ACS de Florentino Pérez en un 66,67 %, a la concessió del magatzem subterrani de gas Castor, situat davant de les costes del Delta de l'Ebre i fixa una indemnització per a la companyia de 1.350 milions.

Ribó es reunirà enles pròximes setmanes amb entitats de defensa dels drets dels consumidors, col·legis professionals afectats -advocats i enginyers- i moviments veïnals per estudiar accions legals contra una decisió que ha qualificat d '"indignant".

El Síndic analitzarà si han existit irregularitats en l'adjudicació de la plataforma per part dels governs de Mariano Rajoy i José Luis Rodríguez Zapatero, així com l'afectació mediambiental que han patit algunes zones de la costa ebrenca.

Així mateix, Ribó ha denunciat la decisió que la indemnització es carregue al rebut del gas durant 30 anys i s'ha compromès a animar els defensors del poble de totes les comunitats perquè se sumen a l'ofensiva per estudiar accions legals contra un decret "aberrant".

Entre els arguments que preveu el Síndic per defensar la il·legalitat del decret llei és la desestimació del Tribunal Suprem del recurs que l'Executiu va presentar l'any passat, en què es preveien indemnitzacions a Escal UGS, la concessionària de l'emmagatzematge de gas Castor. L'alt tribunal va considerar llavors que el precepte recorregut "s'adequava al complet a la legalitat" i no xocava amb la Llei del sector d'hidrocarburs, com sostenia l'administració, i va recordar que el seu manteniment no exclou la possibilitat que la companyia es quedés sense compensació en cas de "dol o negligència".

És en aquest últim punt en el qual el Síndic considera que les indemnitzacions a la concessionària podrien no estar justificades, ja que l'activitat de la plataforma gasista ha provocat sismes que, segons Ribó, han afectat "la vida de milers de persones".

En este sentit, el Síndic ha explicat que al setembre va rebre més de 500 queixes per part de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, en què expressaven el rebuig al projecte i exigien responsabilitats a les administracions.

"Hi ha hagut una manifesta mala gestió del govern d'Espanya a la Plataforma Castor. És aberrant que el pagament de les conseqüències del tancament recaiga en tots els consumidors", ha asseverat Ribó.

El Síndic també analitzarà si la concessió per a l'explotació de la plataforma gasista es va fer "sense incorporar cap estudi d'impacte mediambiental" previ, una decisió que, si es confirma, transgredeix la normativa europea. A més, Ribó ha denunciat el govern, així com als responsables de la plataforma, per ignorar un dictamen de l'Observatori de l'Ebre en el qual s'advertia del risc de sismes en el cas que s'iniciessen prospeccions gasistes a la zona.

El Síndic ha recordat que continuen en marxa els estudis per avaluar els riscos i les conseqüències dels sismes que es van produir a la zona, així com les possibles indemnitzacions, en el cas que finalment s'aproven.

Finalment, ha criticat la poca capacitat de lideratge de la Defensora del Poble, Soledad Becerril, l'única amb competències davant el ministeri d'Indústria, mentre que ha urgit a la seua homòloga europea, Emily O'Reilly, que tinga en compte accions judicials contra el projecte a partir del material que té a la seua disposició.

Al setembre de 2013, durant la fase d'injecció de gas matalàs en Castor, es van produir terratrèmols que van aconseguir un valor màxim de 4,2 graus en l'escala de Richter a la zona de la costa de Castelló i les Terres de l'Ebre.

L'Executiu va paralitzar les obres i encarregar estudis a l'Institut Geològic i Miner i al Geogràfic Nacional, així com a altres entitats internacionals, que van concloure que hi havia relació entre els sismes i l'activitat al magatzem.

D'altra banda, el grup polític valencià Compromís ha encarregat estudis jurídics per impugnar els actes administratius que han donat lloc al rescat de la concessió de la planta de gas Castor, a fi de depurar "responsabilitats econòmiques i polítiques".

Més informació:

Especial: Crisi sísmica

-.-

Celrà acull una jornada en solidaritat amb la lluita contra la línia de la MAT

Un centenar de persones participen en uns actes enfocats a exposar que el procés encara "no és irreversible"

Diari de Girona 05/10/2014 

D.J. El pavelló de les piscines de Celrà va acollir ahir una jornada en solidaritat amb la lluita contra la línia de molta alta tensió (MAT) i a favor de la sobirania energètica. L'objectiu, segons van explicar des de la plataforma No a la Mat, era conscienciar i fer veure que la lluita encara no ha acabat i que, al contrari, la campanya per "desmuntar" la MAT està més viva que mai. Un procés que, al parer dels convocants de la jornada, no és "irreversible" i que actualment es batalla en la línia judicial. 

Prop d'un centenar de persones es van apropar ahir al llarg de la tarda al pavelló de les piscines de Celrà, municipi que va acollir la jornada per la sobirania energètica i contra la MAT. Els actes, que van constar de quatre parts, estaven organitzats per l'assemblea No a la MAT Girona, la campanya "Desmuntem la MAT", i el Grup antirepressiu de Girona amb la col·laboració d'Arran, la CUP Celrà i de les "Cuineres i cuiners solidaris". 

Les activitats es van iniciar a les quatre de la tarda amb la celebració d'una Fira d'Entitats. En aquest punt, es van començar a aplegar una seixantena de persones en una activitat que comptava, entre altres, amb una exposició de la campanya pels 25 anys de l'accident de Vandellós I. Ja arribada la plena tarda, a les 19:00 hores, va tenir lloc una xerrada informativa sota el títol "Què és el TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions)? Conseqüències energètiques i ambientals", que va anar a càrrec de Ramon Caralt, i la presentació de la cooperativa Som Connexió i del projecte Pam a Pam, impulsat per SETEM.

Una hora més tard, a les vuit del vespre, es va estrenar un documental sobre la "repressió a la lluita anti-MAT" dels darrers anys, realitzat des del Grup Antirepressiu de Girona i de l'Assemblea No a la MAT de Girona. A les nou del vespre els assistents van celebrar un sopar popular a càrrec de Cuineres i cuiners solidaris mentre que la jornada va acabar amb les actuacions deKalaixnifolk (ex-Salsa de Pastor, folk, Sant Hilari), Juanito Piquete (punk proletari, Barcelona), el cantautor penedenc Cesk Freixas i punxadiscs de la zona. L'entrada al concert, a un preu de cinc euros, o el paquet amb el sopar inclòs, 10 euros, es destinen a la lluita anti-MAT. 

Des de la plataforma van explicar ahir que actualment "s'està treballant en l'àmbit jurídic" amb informes enviats al Tribunal Suprem i altres contenciosos per arribar a desmuntar la línia, tot i admetre les dificultas que presenta. En aquest sentit, van precisar s'han enviat 27 informes al Suprem mentre que des de No a la MAT tenen altres contenciosos als jutjats. A banda, però, encara "s'han d'acabar d'avaluar" les futures accions que es podrien emprendre en la lluita.

De moment, l'"objectiu és engegar la campanya desmuntem la MAT i fer veure a la gent que no es tracta d'un procés irreversible".

Un moment de la xerrada que va tenir lloc ahir al pavelló de les piscines pèvia
al documental sobre la "repressió" en la lluita contra la MAT. Marc Martí

-.-

El govern espanyol compensarà el Castor amb 1.350 M€

· El consell de ministres aprova el reial decret que liquida el projecte i fixa la indemnització a Escal UGS

· A partir d'ara el magatzem romandrà "hivernat"

· Especial: Crisi sísmica

NOTÍCIA RELACIONADA: «Estem contents pel tancament però la indemnització és una injustícia»
  

La crisi sísmica es va desfermar entre setembre i octubre de l`any passat

Redacció , Alcanar
Naciódigital.Cat 03/10/2014  

El consell de ministres ha aprovat avui un reial decret llei pel qual ha acceptat la renúncia d'Escal UGS, empresa participada pel grup ACS en un 66,67 %, a la concessió del magatzem subterrani de gas Castor i fixa una indemnització per la companyia de 1.350 milions.

Segons ha explicat la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, a la roda de premsa posterior a la reunió del consell, el muntant de la indemnització serà assumit en un primer moment per Enagás, empresa que actua com a transportista de gas, i posteriorment el sistema gasista, és a dir, en última instància els consumidors, sufragaran esta quantitat durant un termini de 30 anys.

La  decisió arriba després de que tots els informes geològics vinculessen els terratrèmols amb l'activitat d'injecció de gas al magatzem submarí. 

El magatzem de gas, situat davant del delta de l'Ebre, va ser paralitzat en detectar sismes a la zona mentre s'injectava gas. Ara serà hibernat, tot i que la vicepresidenta ha assenyalat que esta situació es podrà revertir en el futur si es donen condicions segures. La hibernació de la instal·lació "implica que està prohibit fer cap mena d'extracció o injecció de gas natural", segons ha assenyalat  Sáenz de Santamaría.

-.-

L’Eurocambra colla Cañete pels seus interessos petroliers

L’exministre se sotmet a l’examen dels eurodiputats per convertir-se en comissari d’Energia i Canvi Climàtic

Laia Forès 
Ara.Cat 02/10/2014

Els seus col·laboradors asseguren que estava nerviós abans de la seva compareixença a l’Eurocambra, però Miguel Arias Cañete va respondre amb seguretat i sense errors a la majoria de preguntes dels diputats. Tanmateix, Cañete es va deixar acorralar en el punt més dèbil de la seva candidatura: la seva vinculació a la indústria petroliera. I va acabar per cometre el pecat més comú quan un no té prou arguments a favor, que és ignorar la pregunta. 

El Parlament Europeu examinava ahir Cañete per donar el vistiplau a la seva candidatura com a comissari europeu d’Energia i Canvi Climàtic, una prova que han de passar tots els futurs membres de la Comissió Europea que dirigirà el luxemburguès Jean-Claude Juncker. L’exministre d’Agricultura va demostrar conèixer les matèries però va patinar a l’hora de justificar amb convicció que no hi ha cap conflicte d’interès pel fet d’haver tingut una important participació en dues empreses energètiques. 

“¿Com es pot lluitar contra el canvi climàtic quan un té empreses del petroli?”, li va etzibar un eurodiputat britànic. “Vostè no sembla la persona adequada per la seva proximitat a la indústria del petroli”, li va dir un holandès. I així un bon nombre de diputats, que li van tirar en cara que s’hagi desprès “precipitadament” de les accions de les empreses i les hagi posat en mans del seu cunyat. De fet, el popular va admetre que va vendre les accions i va deixar els càrrecs directius l’endemà de ser nomenat candidat a comissari de l’Energia. “Jo no he fet res malament, no sabia que em nomenarien comissari d’Energia”, es va justificar Cañete. 

El cunyat, protagonista

La pressió de l’Eurocambra sobre Cañete era evident. El candidat es va negar a respondre -fins a sis vegades- a la pregunta sobre si el seu cunyat i mà dreta en els negocis continuava al capdavant de les empreses. La seva negativa a respondre i l’afirmació que la seva família “directa” -en referència a la seva dona i al seu fill- s’ha desvinculat del tot de les dues empreses posen en evidència que Cañete només s’ha desprès en aparença de les accions. Les empreses continuen a la família, ara dirigides per Miguel Domecq, germà de la seva dona, Micaela Domecq. “¿Que no considera el seu cunyat família?”, li va preguntar incrèdul un altre eurodiputat. 

“No hi ha dubtes que no tinc conflicte d’interessos. Es tracta d’empreses petites i ho vull aclarir: he venut totes les meves accions i la meva dona i el meu fill han renunciat al consell d’administració”, va dir Cañete, nerviós, en un intent de tancar el tema. Però els eurodiputats -tots menys els populars- hi insistien i el futur comissari d’Energia va acabar mofant-se de les preguntes. “Veig que jo era el propietari de les accions més famoses d’Europa”, va dir. També va prometre transparència i va explicar que publicarà a la seva web totes les reunions que mantindrà com a comissari. 

Disculpes pel sexisme

En l’altra qüestió que havia creat polèmica, les seves declaracions sexistes, va ser més intel·ligent. Cañete va començar la seva intervenció demanant disculpes i admetent l’error. “Ho sento. Vaig fer un comentari desafortunat però crec fermament en la igualtat entre homes i dones”, va dir. Després va explicar que el seu cap de gabinet serà una dona i que en el seu equip hi haurà paritat entre homes i dones. En el llenguatge que va utilitzar també va tenir cura d’utilitzar les fórmules en femení i masculí per adreçar-se als eurodiputats. 

Malgrat el possible conflicte d’interessos que pot tenir Cañete, l’encara eurodiputat popular va defensar amb fermesa la seva capacitat de gestionar l’energia i la lluita contra el canvi climàtic a escala europea. “Tinc l’entusiasme i la voluntat de gestionar aquestes polítiques, i crec en el canvi climàtic”, va assegurar. Alguns eurodiputats, sobretot Iratxe García, socialista, i Paloma López, d’Esquerra Unida, van retreure a Cañete les polítiques del govern espanyol contra el medi ambient i el canvi climàtic, com la reducció de les subvencions a les energies renovables, la llum verda a les prospeccions petrolieres i la llei de costes. Però a l’exministre d’Aznar no li va tremolar la veu durant les respostes i en va sortir airós. 

Entre les prioritats que va enumerar el futur comissari destaca la seguretat energètica. En plena guerra comercial entre Brussel·les i Rússia, l’objectiu d’Arias Cañete -en línia amb les polítiques de l’actual executiu comunitari-és diversificar les fonts de subministrament de gas i petroli. També es va comprometre a impulsar els objectius de reducció de gasos contaminants, tot i que la UE ha afluixat en els últims anys coincidint amb la crisi econòmica. 

Ara els eurodiputats de les comissions parlamentàries han de decidir si donen l’aprovat a Cañete. Avui hi haurà una primera reunió dels caps de files dels grups parlamentaris. Fonts parlamentàries asseguren que el grup de l’Esquerra Unitària i el dels Verds forçaran una votació de tots els eurodiputats de les comissions d’Energia i de Medi Ambient. Pels ecologistes, la intervenció de Cañete ha deixat “serioses preocupacions”, especialment perquè no ha quedat acreditat que no hi hagi un conflicte d’interessos. 

Pacte de no agressió 

Encara no hi ha data per a la votació però Cañete té moltes probabilitats de rebre el vistiplau. Sobretot perquè socialistes i populars tenen un pacte de no agressió per donar l’aprovat als comissaris, cosa que facilitarà les coses a l’espanyol. Ahir a la nit els socialistes europeus es reunien per valorar les audiències i acabar de decidir el sentit del seu vot en els casos polèmics, com el d’Arias Cañete. 

Segons fonts dels socialdemòcrates, és poc probable que suspenguin Cañete, però podrien forçar un canvi de cartera per evitar el conflicte d’interessos de l’exministre, que després de l’audiència d’ahir no va quedar resolt. Un altre aspirant a comissari, el britànic Jonathan Hill, haurà de repetir el seu examen de Serveis Financers perquè en el primer no ha convençut els diputats. El Parlament Europeu, que té el dret de veto de la nova Comissió Europea, té previst aprovar en sessió plenària el 22 d’octubre l’executiu de Juncker.

-.-

Cañete s’arrossega a l’eurocambra per no perdre el “negoci” de comissari

Demana "perdó" a l'Eurocambra pel seu "comentari desafortunat" sobre les dones i defensa que ni ell ni la seva família directa mantenen "cap vincle" amb empreses petrolieres

Ara.Cat 01/10/2014

L’Exministre del PP, Miguel Arias Cañete, es juga el sou i el “negoci” de fer de comissari, un graó més en la seva llarga trajectòria com a “aconseguidor” a les institucions espanyoles i europees.  El candidat a la cartera d'Energia i Canvi Climàtic a la nova Comissió Europea, ha demanat "perdó" aquest dimecres a l'Eurocambra pels seus comentaris sexistes durant la campanya electoral, segons informa l’ACN. "Crec que la igualtat entre homes i dones és un valor fonamental", ha defensat el polític espanyol, que va dir que no podia debatre bé contra la candidata socialista Elena Valenciano perquè és una dona. Cañete també ha defensat que no té cap "conflicte d'interessos" perquè ni ell ni la seva família mantenen "cap vincle" amb empreses petrolieres.

Malgrat tot Cañete ja compta amb els vots del PSOE, Valenciano inclosa, i Ciudadanos (i Unió)

El gruix de l'examen a Arias Cañete, però, està relacionat amb el possible conflicte d'interessos que podria tenir a l'assumir la carta d'Energia i Canvi Climàtic pels seus vincles amb empreses petrolieres. Per això, Miguel Arias Cañete ha defensat reiteradament i davant de la insistència dels eurodiputats, que ha venut els seus interessos en dues empreses de distribució de petroli (Dúcar i Petrologis Canarias), i que ni el seu fill ni la seva dona hi segueixen vinculats. "He anat més enllà del que exigeix la normativa vigent", ha dit el candidat popular a eurocomissari. Amb tot, alguns eurodiputats han qüestionat els vincles del seu cunyat amb les empreses, una pregunta que Cañete no ha respost.

-.-