24 de nov. 2016

L'Estat comença la revisió del pla hidrològic de l'Ebre

  • Indignació a la Plataforma en Defensa de l'Ebre perquè s'obvien les recomanacions d'Europa i s'emprèn el pròxim cicle de planificació
  • El moviment social prepara la lluita contra un altre PHN
El riu Ebre al seu pas per Tortosa Foto: JUDIT FERNÀNDEZ / ARXIU.

El Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient ha obert el concurs públic per a la realització dels treballs de seguiment del pla hidrològic de l'Ebre i per a la revisió del document que va aprovar a principi d'any. És a dir, que comença la redacció del pròxim cicle de planificació hidrològica, que tindrà vigència entre el 2021 i el 2027. Així ho publicava en l'edició d'ahir el BOE, on s'especificava que els treballs de seguiment del pla de conca inclouen l'actualització del pla especial de sequera, vigent des del 2007. El pressupost d'aquests treballs és de 560.000 euros i el termini d'execució, de 30 mesos.

L'anunci de revisió del pla hidrològic ha sorprès la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). “El Ministeri de Medi Ambient fa una fugida cap endavant, obvia les recomanacions de la Comissió Europea per al pla vigent i comença la planificació d'un altre pla de conca”, va manifestar el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. El moviment social es mostra preocupat i indignat perquè tem que l'Estat farà servir la mateixa argumentació que en l'anterior pla de conca. “Admetran que hi ha deficiències en el pla hidrològic tal com van fer en l'anterior document, però en lloc de corregir-les s'excusaran en el fet que ja ho milloraran en el pròxim pla, per tal de guanyar temps”, va lamentar Tomàs. De fet, el pla hidrològic aprovat al gener és pràcticament igual que l'anterior i continua sense resoldre els problemes de regressió i subsidència del Delta. A més, la ministra de Medi Ambient ja ha deixat clar que una de les seues prioritats és aconseguir un “pacte nacional de l'aigua”, per la qual cosa el moviment social es prepara per lluitar contra un altre Plan Hidrológico Nacional (PHN) el 2017.


LA FRASE 

"El ministeri fa una fugida cap endavant per evitar la discussió de l'actual pla hidrològic
Manolo Tomàs
PORTAVEU DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L'EBRE

-.-

23 de nov. 2016

Xerrada informativa del projecte de la carretera La Selva-Almoster

Organitzen una xerrada per informar del projecte de la carretera La Selva-Almoster 

La conferència tindrà lloc al Centre de Lectura de Reus el 25 de novembre a les 19.30 hores  


DelCamp.Cat 22/11/2016 

Sota el lema «SÍ a la MILLORA #NODuplicació», la Plataforma del Camp, Unió de Pagesos i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) organitzen una xerrada per informar als ciutadans del projecte de desdoblament de la carretera de La Selva-Almoster. La conferència tindrà lloc al Centre de Lectura de Reus el 25 de novembre a les 19.30 hores i estarà dinamitzada per Ton Crusells (Plataforma del Camp), Josep Mª Juncosa (Unió Pagesos), Andreu Escolà (GEPEC), Miquel Llevat (enginyer de camins) i Àlex Arnau (afectat).


Contingut relacionat:


Resultat de les últimes pluges a la carretera d'Almoster a la Selva


-.-

19 de nov. 2016

A qui beneficia la MAT?


La construcció i posada en funcionament de la interconnexió elèctrica Sentmenat-Vic-Baixàs ha estat acompanyada d’uns arguments que pretenien convèncer la població de les seves bondats. La realitat, però, s’entossudeix a qüestionar les màximes que des de molts mitjans s’han escampat de manera repetitiva. Les elèctriques i els seus altaveus no es cansen de dir-nos que la MAT suposa un foment de la competència que s’ha de materialitzar en una reducció dels preus de l’energia… A hores d’ara, encara preguem perquè els preus deixin de pujar. Aquest argument oblida el panorama d’oligopoli que pateix el sector elèctric espanyol. Una herència més del franquisme.

També se’ns ha dit fins al cansament que la MAT potencia les possibilitats d’implantació i desenvolupament de les energies renovables. Però és precisament a causa de l’existència de la MAT que la política de penalització de les renovables per part del govern espanyol es pot portar a terme, ja que permet mantenir una generació a partir de combustibles fòssils i eixugar el dèficit mitjançant la importació. 

Per últim, la seguretat en el subministrament no depèn solament d’una autopista elèctrica, sinó que, per tal que els talls de subministrament i les caigudes de tensió no siguin habituals, calen inversions en la xarxa de distribució i no només repartiment de dividends. 

La MAT és un negoci enquistat en models obsolets de creixement i progrés, perpetua un model energètic irresponsable que atenta contra la natura, la salut de les persones i l’economia sostenible; una infraestructura totalment innecessària per als interessos generals de la ciutadania.  

Pasqual Aguilar Pérez

-.-

Tarragona és la segona demarcació que produeix més emissions de CO2

Amb un 22,1% del total de Catalunya, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre més d'un 60% dels gasos amb efecte hivernacle (GEH) provenen del processament de l'energia 

Més d'un 60% del fum prové del processament d'energia

La demarcació de Tarragona és la segona demarcació que produeix més emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH), a molta distància de Barcelona que és la primera, segons dades publicades per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic. En total són 9.668 milions de tones de CO2 durant el 2014, que representen un 22,1% del total de Catalunya, i un 10% més que l'any anterior amb 8.738,57 milions de tones. Al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, més d'un 60% de les emissions de CO2, 6.120 milions de tones, les produeixen els processaments d'energia i, d'aquests, bàsicament les activitats de combustió com les indústries del sector energètic i el transport. Els processos industrials generen 2.965 milions de tones durant el 2014, la gran majoria provinents de la indústria química. Pel que fa a l'agricultura, es produeixen 414 milions de tones de CO2 bàsicament en gestió de fems, sòls agrícoles i en el cultiu de l'arròs. Per últim, el tractament i eliminació de residus generen 168 milions de tones, bona part de les quals pel dipòsit en abocadors. El càlcul s'ha fet a partir de les dades facilitades pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient corresponents als anys 2005, i del 2010 al 2014.

L'activitat derivada del processament de l'energia, com són les industries del sector energètic, les indústries manufactureres i de la construcció, el transport i les emissions de combustibles sòlids, petroli i gas natural, lidera el rànquing dels milions de tones de CO2 que es van emetre des de Tarragona l'any 2014. En total van ser 6.120, 28 milions de tones, una xifra que es redueix progressivament des del 2005, quan les emissions d'aquest sector eren de 9.550 milions de tones.

La xifra global d'emissions de CO2 a la demarcació durant el 2.014, 9.668 milions de tones, representa un 10% més que l'any 2013 quan va ser de 8.738,57%, però encara per sota de les dades del 2012, 2011, 2010, i també 2005 quan les emissions que es produïen a la demarcació eren de 14.000 milions de tones.

L'elaboració d'aquest inventari requereix d'un any de recull i processament de dades i de sis mesos de verificació per part de la Comissió Europea. Segons informa la Generalitat, aquest és el motiu del retard entre la publicació de l'inventari i l'any analitzat.

Més Informació

Tarragona és la segona demarcació que produeix més emissions de CO2
Amb un 22,1% del total de Catalunya, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre més d'un 60% dels gasos amb efecte hivernacle (GEH) provenen del processament de l'energia

-.-

18 de nov. 2016

La família de l'àvia morta a Reus denuncia descoordinació a l'Ajuntament

També asseguren que el consistori "ha donat informació esbiaixada de la víctima" i que no han rebut prou suport després de la tragèdia


Imatge de la concentració a la plaça del Mercadal
per homenatjar la dona morta en l'incendi de Reus.

Nació Digital 18/11/2016

La família de la dona morta a Reus per un incendi a casa seva a principis de setmana ha denunciat aquest matí a El Món a Rac1 que "hi ha hagut una descoordinació molt gran dels serveis de l'Ajuntament". Ha estat Àngels Alegre, en representació de la besnéta de la víctima, la que ha assegurat que hi ha hagut entre els membres del consistori "molts personalismes". "Hi ha gent molt buròcrata i amb manca d’empatia i sensibilitat. I també molta gent municipal que tenen massa poder i que no saben gestionar", ha afirmat.

També denuncia que no han rebut prou suport per part de l'administració després de la tragèdia i que l'alcalde i la regidora "han explicat una informació molt esbiaixada". "Han agafat el que els ha donat la gana del seu expedient i han explicat el que han volgut", ha dit Alegre. Des de la família estan molestos perquè l'administració no ha vetllat prou per la seva intimitat.

Per tot plegat, han demanat "que es calli". "Quan hi ha una tragèdia fixem-nos en els fets, en el què ha passat, perquè i busquem que no torni a passar", ha reclamat Alegre. També han explicat que ahir van rebre la trucada de l'alcaldia, però que arribava "massa tard". Afirmen que dilluns passat van trucar als serveis socials de Reus per anunciar la mort i que només se'ls va demanar el certificat de defunció i que des d'aleshores ningú els havia trucat, malgrat que disposaven del telèfon de diversos familiars, entre ells el de la besnéta i el de la pròpia Àngels Alegre. 

Considera que el consistori ha vulnerat el dret a la intimitat donant «informació molt esbiaixada»
Més:

- Les grans elèctriques van disparar els guanys durant la crisi malgrat la caiguda del consum

-.-

16 de nov. 2016

Tensió en una protesta a Reus per l'incendi on va morir una dona

La víctima tenia tallada la llum per manca de pagament 

La concentració estava convocada per la PAH i l'Aliança Contra la Pobresa Energètica

Els manifestants, davant de l'Ajuntament de Reus | @LoRamonFSF

Nació Digital 16/11/2016

Prop d'una vuitantena de persones s'han concentrat aquest dimecres al migdia a la plaça del Mercadal de Reus, davant de l'Ajuntament, contra la pobresa energètica, després de la mort d'una dona de 81 anys el dilluns passat en un incendi al seu domicili, que tenia la llum tallada per manca de pagament. La víctima utilitzava espelmes, que va ser el que va provocar el foc. La protesta estava convocada per la PAH Reus-Baix Camp i l'Aliança Contra la Pobresa Energètica.

Durant l'acte de protesta, s'han viscut certs moments de cridòria i nervis quan alguns dels representants han intentat entrar a l'Ajuntament, però agents de la policia local els ho han impedit. Després de mitja hora de tensió, els manifestants han aconseguit una trobada amb la regidora de Benestar Social per dilluns.  Un altre moment de crispació s'ha donat quan l'alcalde, Carles Pellicer, ha volgut saludar el col·lectiu i alguns, més crítics, l'han escridassat.

Els manifestants s'han concentrat a la plaça amb pancartes amb lemes com “La pobresa energètica mata”, “No més morts” i “La Llei 24/2015 salva vides”.  Amb crits com “aquestes són les nostres armes”, els concentrats han protestat perquè la dona tenia l'electricitat tallada.

Durant l'acte, seguit per nombrosos mitjans de comunicació, s'han dipositat unes espelmes al terra en record de l'àvia de 81 anys morta en l'incendi de dilluns a la matinada. Pels volts de la una del migdia, la protesta s'ha donat per acabada. A la tarda hi ha una altra concentració, convocada per diverses entitats socials.

La Generalitat va anunciar que obriria un expedient sancionador contra Gas Natural si es demostra que la companyia no va activar correctament els protocols.

Informació relacionada:

-.-

Reus i Gas Natural es culpen de la mort d'una àvia que tenia l'electricitat tallada

L’administració acusa Gas Natural de saltar-se la llei en el cas de Reus

Ajuntament i Govern es queixen que no es va avisar del tall i l’empresa demana un protocol que ja existeix

Imatge de l'habitatge incendiat a Reus on va morir un dona de 81 anys
Foto: TJERK VAN DER MEULEN

Enric Borràs / Elena Freixa / Jordi Mumbrú / Mario Martín
Ara.Cat 16/11/2016

Les respostes arribaran tard per a la víctima, la dona de 81 anys que va morir dilluns en l’incendi del seu habitatge a Reus. S’il·luminava amb espelmes des que li van tallar el subministrament de llum fa dos mesos, i una espelma és el que va originar el foc al matalàs on dormia. No és la primera mort en un incendi vinculat a la pobresa energètica, però l’onada d’indignació que va aixecar ahir el cas i l’enfrontament obert entre les administracions i Gas Natural -la companyia subministradora en aquest cas- potser ajuden a fer que sigui l’última. Potser.

L’Ajuntament de Reus va anunciar que durà el cas a la fiscalia, perquè Gas Natural no havia comunicat als serveis socials del municipi que faria el tall, però la companyia va tirar pilotes fora en un comunicat que va fer públic hores després en què va assegurar que no disposava d’informació sobre la situació de vulnerabilitat d’aquesta dona. A aquest encreuament de retrets s’hi va afegir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va culpar la companyia d’haver comès un “error claríssim” per no comunicar el tall, en una jornada en què el Govern també va anunciar l’obertura d’un expedient sancionador per aclarir els fets. Ara bé, en el repartiment de responsabilitats no hi va haver unanimitat, i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) va assegurar que també hi ha una responsabilitat de la Generalitat per no haver fet tot el que estava al seu abast en la lluita contra la pobresa energètica.

Llei i recursos

El garbuix legal de les mesures contra la pobresa energètica és considerable. A les successives normes per combatre-la que ha fet el Govern per fixar una norma clara cal sumar-hi els respectius recursos del govern espanyol i, en última instància, les decisions del Tribunal Constitucional (TC) que han limitat les normes catalanes, però que sí que han deixat una via d’acció. La Generalitat té reconegudes competències per crear un fons per lluitar contra la pobresa energètica, i està acceptat que en aquest fons hi han de participar també les companyies subministradores. La realitat és, però, que malgrat que el Govern ha apujat enguany la seva aportació de 5 a 10 milions d’euros, encara no queda clar com aportaran els recursos les companyies, i el mateix executiu admet que no estan obligades a col·laborar. Igualment, les competències municipals o de la Generalitat s’encavalquen i, a la pràctica, dels 5 milions que es van pressupostar l’any 2015 una part important no es van arribar a gastar en un primer moment.

En aquest pols legal, el TC va rebutjar que el Govern tingui poder per obligar una companyia a aturar un tall en el subministrament. Sí que va permetre, però, en l’apartat de la llei 24/2015 que no va suspendre -i que, per tant, està vigent-, que abans de fer-se el tall calia comprovar si la família afectada estava en situació de vulnerabilitat social. La llei apunta textualment en l’article 6.4 que l’empresa subministradora quan fa un tall “ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals”, segons un protocol que està en vigor des de l’any passat. La patronal de les companyies elèctriques -Unesa- va portar als tribunals aquest protocol fa menys d’un mes, però mentre es dirimeix el fons de la qüestió, el jutge va optar per permetre que se seguís aplicant.

Així doncs, tot i que Gas Natural deia ahir que “se suma a la petició sobre la necessitat d’establir un protocol” per informar els serveis socials dels talls, en realitat aquest protocol ja existeix. La companyia recordava que té detectats 9.200 clients vulnerables en 419 municipi, i afegia que en el cas concret de Reus des del 2014 havia aturat els talls a 150 clients vulnerables -88 dels quals aquest mateix any-. També posava de manifest que està negociant amb la Generalitat un conveni per donar cobertura a tot el territori i demanava clarificar i unificar les competències i normatives per fer “procediments efectius”. Aquests procediments, però, sí que van funcionar en el cas del servei d’aigua de la víctima de Reus perquè, tal com va recordar la regidora de Benestar Social de l’Ajuntament, Montserrat Vilella, la dona tenia garantit aquest servei perquè s’hi havia pogut intervenir. Gas Natural és l’única subministradora que no havia informat dels possibles talls per impagament, va lamentar Vilella. L’alcalde del municipi, Carles Pellicer, va subratllar que s’havia produït un “incompliment” de la llei i, com que hi havia una víctima mortal, es traslladava el cas a la fiscalia.

Imatge del pis de Reus on dilluns passat va morir una dona de 81 anys
Foto: TJERK VAN DER MEULEN

Reaccions polítiques

El cas va agafar encara més volada amb la reacció de diferents partits, a més de les paraules de Puigdemont en què va lamentar les “conseqüències letals” de la falta de notificació de Gas Natural. El diputat de la CUP Benet Salellas és qui va anar més enllà en demanar al Govern que presenti una querella criminal contra la companyia. “Volem que els serveis jurídics, que són tan valents per demanar penes de presó per als que intentem aturar desnonaments, ho siguin també contra les grans empreses que volen ampliar els seus beneficis”, va considerar. El portaveu adjunt de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), Albano Dante Fachin, va mostrar-s’hi favorable, tot i que va advertit del risc de caure en una “roda” en què totes les administracions evitin assumir qualsevol responsabilitat. Junts pel Sí, per contra, va descartar-ho.

En qualsevol cas, a la complexitat legal sobre com actuar davant la pobresa energètica cal afegir-hi les complexitats de la víctima de Reus, que estava sent atesa pels serveis socials municipals des del 2013 i vivia amb una néta. Sense entrar en detalls per preservar la intimitat familiar, Govern i consistori van explicar que la mateixa dona no hauria acceptat determinades ajudes. “El sistema no és efectiu per solucionar aquest tipus de situacions”, va sentenciar per la seva banda el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa.

Contingut relacionat: 
-.-

15 de nov. 2016

A l'àvia morta per l'incendi a Reus li van tallar la llum fa dos mesos

La dona il·luminava casa seva amb espelmes


 ACN 15/11/2016
La dona de 81 anys que aquest dilluns ha mort en l’incendi de casa seva a Reus es trobaria en situació de pobresa energètica. Segons s'ha pogut confirmar, feia dos mesos que a la víctima li havien tallat el subministrament de llum i, des d’aleshores, l’anciana s’il·luminava amb espelmes. Precisament, tot apunta que una espelma seria l’origen del foc que ha cremat el matalàs de l’habitació on dormia i que li ha acabat produint la mort, segons la investigació dels Mossos d’Esquadra.

Fonts municipals han explicat que els Serveis Socials de l’Ajuntament desconeixien que la dona no disposava de corrent elèctric per impagament i que no havien rebut cap sol·licitud d’ajut econòmic. La dona sí que havia demanat una ajuda al consistori per poder pagar el rebut de l’aigua que se li havia concedit. A més, l’arrendatari del pis havia interposat una demanda judicial de desnonament per impagament del lloguer.

Segons l’Ajuntament de Reus, en aquest cas els recursos disponibles per atendre situacions d’emergència social no es van activar perquè ni la víctima ni els seus familiars no van comunicar als Serveis Socials que no podien pagar el subministrament de llum de l’habitatge. A més, feia uns deu mesos que la dona no pagava l’import del lloguer del pis i l’arrendatari havia interposat una demanda judicial de desnonament.

Tot i que vivia sola a l’immoble, la víctima rebia la visita de la seva néta, que li duia menjar. Segons han informat els Bombers de la Generalitat, la dona s’hauria vist sorpresa per l’incendi que ha cremat el matalàs a l’interior de l’habitació on dormia i, posteriorment, ha caigut. Efectius del SEM li han practicat maniobres de reanimació càrdiorespiratoria, però no han pogut fer res per salvar-li la vida.

D’altra banda, dues persones més de l’immoble situat al número 18 del carrer Santa Anna, un home de 43 anys i un menor, han estat atesos pels serveis mèdics amb símptomes d’ansietat, tot i que han estat donats d’alta in-situ. El bloc afectat té tres plantes i dos pisos per planta, tots ells de lloguer. L'incendi ha cremat parcialment l'habitació del pis 2n-B, on vivia la dona de 81 anys, mentre que la resta ha estat afectat només per fum. El foc s'ha controlat en poc més de mitja hora i ha obligat a evacuar sis veïns com a mesura preventiva. Els sis veïns evacuats han pogut retornar als seus habitatges cap a les cinc del matí, un cop s’ha comprovat que l'estructura de l'immoble no ha quedat malmesa.


-.-

14 de nov. 2016

Una dona de 81 anys mor a Reus en un incendi que pot ser conseqüència de pobresa energètica

La dona feia servir espelmes perquè feia dos mesos que li havien tallat la llum


324.Cat

Aquesta matinada ha mort una dona de 81 anys en un incendi a Reus, al Baix Camp. La dona, que vivia sola, ha estat sorpresa pel foc que ha cremat el matalàs de la seva habitació. Un veí, quan ha vist que sortia fum d'un bloc de pisos, ha avisat Emergències, i els Bombers que s'han desplaçat fins al lloc, al carrer Santa Anna, l'han rescatada, però els metges que hi havia no l'han pogut salvar.

Segons les investigacions, la dona vivia sense corrent elèctric perquè l'hi van tallar fa dos mesos per impagament. Des de llavors s'il·luminava amb espelmes i una néta li portava menjar. Sembla que una espelma hauria caigut i hauria pres el matalàs. La dona, sorpresa pel foc, hauria caigut a terra i no s'ha pogut aixecar.

Els Bombers l'han rescatat i el Servei d'Emergències Mèdiques ha intentat reanimar-la, però no ha pogut fer res per salvar-li la vida.

Arran de l'incendi també s'ha atès un home de 43 anys i un menor amb símptomes d'ansietat. Les flames només han afectat l'habitació i s'ha pogut controlar en mitja hora. Els sis veïns, desallotjats preventivament, ja han pogut tornar a casa, després que els bombers han confirmat que l'estructura de l'immoble no haviat quedat afectada.

Informació relacionada: 

Gas Natural gana 1.502 millones y distribuirá a sus accionistas 933 millones en dividendos

-.-

Les grans elèctriques van disparar els guanys durant la crisi malgrat la caiguda del consum

Les grans companyies elèctriques espanyoles van disparar els guanys durant els anys de la crisi, malgrat que es va produir una davallada en el consum de la llum, segons posa en evidència un estudi de l’observatori de la patronal Pimec.


Segons aquesta patronal, les dades demostren que les grans companyies elèctriques tenen uns beneficis molt superiors –en percentatge de guanys sobre vendes– a la resta de companyies, tant del grup de les grans empreses que cotitzen a la borsa com de les pimes i, per tant, conclou que hi ha marge per rebaixar les tarifes elèctriques.

La llum ha pujat un 10% durant la legislatura de Rajoy. L’estudi indica que la xifra de negocis de les grans elèctriques va créixer de manera relativament moderada en el període 2001-2007, però a partir de l’any següent, amb la crisi, i malgrat que el consum d’electricitat va disminuir, la seva xifra de negocis va fer “un salt considerable”. En aquest període, segons Pimec, les grans elèctriques que formen part de la patronal Unesa – Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, EDP i Viesgo (abans E.On)– van facturar anualment entre 20.500 i 22.600 milions d’euros.

Segons Pimec, a partir de les dades d’Unesa, entre 2001 i 2007 l’increment anual mitjà tant del consum elèctric com de la xifra de negoci d’aquestes companyies se situava entorn al 4,2%. Però entre el 2007 i el 2015 el consum va disminuir de mitjana un 1,5% anual, mentre que la xifra de negoci agregada d’aquestes grans elèctriques va créixer un 2,7% anual.

Evolució del consum d’energia elèctrica i de la xifra de negoci de les grans elèctriques


Pimec destaca que una part es podria atribuir al  cost superior de matèries primeres com el petroli o el gas, tot i que aquests combustibles cada vegada tenen menys pes en la generació elèctrica i, a més, el 2015 va continuar augmentant el negoci de les elèctriques malgrat que el preu d’aquestes matèries primeres va caure a mínims.

Benefici del 14,6%

L’informe indica que entre l’any 2011 i el 2015, les elèctriques van obtenir un benefici net sobre la xifra de negoci del 14,6%. Segons Pimec, les grans elèctriques el 2015 van obtenir uns guanys sobre vendes que tripliquen la mitjana de les empreses que cotitzen a la borsa, i el 2014 va ser el doble.

Les petites i mitjanes empreses catalanes van obtenir, en el període 2011-2014, un benefici sobre vendes d’un 1,2%, segons l’informe de Pimec, mentre que el benefici de les grans elèctriques va ser d’un 14,6% sobre les seves vendes.

Però si s’agafa el període 2003-2014, les pimes catalanes van obtenir un benefici net de mitjana del 2,4% de les seves vendes, mentre que les elèctriques d’Unesa van aconseguir uns guanys del 16,8%, és a dir, set vegades més.

A partir d’aquestes dades, Pimec considera que “el mercat elèctric espanyol necessita una reforma en profunditat” en la qual hauria de prevaldre “la competència entre operadors i la qualitat de regulació i control, per tal d’apropar les rendibilitats de les elèctriques al mercat” i, en conseqüència, fer més competitius els preus de l’electricitat.


-.-

25 de set. 2016

Resultat de les últimes pluges a la carretera d'Almoster a la Selva


Fa unes hores el regidor i cap de l'oposició d'Almoster Pep Canals Angles pujava el seu compte personal de Facebook un vídeo força il·lustratiu del que va passar ahir el migdia a la carretera T-3231d'Almoster a La Selva del Camp amb una exclamació ben explícita:

"Necessitem la carretera nova urgent!!"


-.-

Com podreu observar es va haver de tallar la carretera per les esllavissades causades per les pluges i el mal estat de la carretera (o millor dit, per l'abandonament i deixadesa).

Les Brigades de la Diputació han treballat per netejar la via i que fins les 18.00 hores no van poder restablir el trànsit
-.-


Les imatge del Twitter de la Diputació ens mostren les incidències i la posterior actuació dels incidents provocats per les pluges del divendres 24 de setembre de 2016. No serà la última vegada que ho veurem, ja que per molt que hi hagi un projecte de carretera, seguirem veient-les després de les pluges moltes tardors, ja que dit projecte no afecta en absolut en aquest punt ("negre").



Alguns mitjans se n'han fet resó de l'incident:


- "la Selva del Camp hi va haver un despreniment a la carretera cap a Almoster, que es troba en obres. L'esllavissada de la carretera T-3231 va succeir a les tres del migdia a l'altura del torrent d'en Bartra, on es va establir pas alternatiu per als més de quaranta vehicles afectats per l'incident". El Punt Avui (... quines fonts deuen tenir aquests perdiodistes?)

- A la Selva del Camp hi hagut un desprendiment a la carretera que va a Almoster i que es troba en obres. L'esllavissada de la carretera T-3231 entre ha succeït a les 3 del migdia a l'alçada del Torrent d'en Bartra. Reus Digital (Uns altres que ja han començat les obres!)
L'aiguat ha provocat una esllavissada a la carretera local entre la Selva i Almoster. S'ha establert pas alternatiu per als 40 vehicles afectats. Al cap de dues hores, la circulació ha quedat normalitzada.

- 40 litres en mitja hora i ha provocat a més algunes esllavissades al Baix Camp, com a la carretera T-3221 entre Almoster i la Selva del Camp. El Nacional

Val a dir que a La Selva del Camp també hi han hagut quatre treballadors ferits per la caiguda d'un llamp, esperem la seva promte recuperació.


-.-

19 de set. 2016

La Iª Fira de les Merdes de la Catalunya a la Figuerosa



La Fira de les Merdes de la Figuerosa denuncia en clau d’humor els abocadors que ‘hipotequen el territori’

El certamen reuneix una vintena d'entitats de tot el país

El petit poble de la Figuerosa, a l’Urgell, s’ha convertit aquest dissabte en punt de trobada d’entitats de tot Catalunya que denuncien la instal·lació d’abocadors i plantes de tractament de residus que, al seu entendre, ‘agredeixen’ el medi ambient i l’agricultura tradicional, i per tant, ‘hipotequen el territori’. Es tracta de la primera Fira de les Merdes (FemsCat), organitzada per generar debat en clau d’humor. El certamen se celebra en una zona on els veïns lluiten contra el projecte d’una planta de compostatge per a purins i gallinassa a Ossó de Sió, en un espai protegit declarat Zona d’Especial Proteccio d’Aus (ZEPA) inclòs a la Xarxa Natura 2000. Precisament una de les principals queixes dels impulsors és la proliferació de macrogranges de porcs en comarques com l’Urgell i la Segarra i els problemes derivats de les dejeccions que generen. Les entitats que s’hi han sumat exigeixen polítiques de gestió de residus més sostenibles i respectuoses amb l’entorn. A més, critiquen el que consideren ‘complicitat entre polítics i grans corporacions’ per permetre formes de producció ‘insostenibles’.

El certamen l’organitzen l’associació Els Culs de Catalunya i la Plataforma Salvem els Plans de Conill, que va néixer per lluitar en contra de la polèmica planta de compostatge projectada a Ossó de Sió, una planta que actualment està pendent dels darrers tràmits per tirar endavant després de rebre el vistiplau de la Generalitat. També assenyalen directament una altra instal·lació a Puigverd d’Agramunt, que qualifiquen d”abocador camuflat de planta de compostatge’. A la fira s’hi han adherit entitats en defensa del territori de tot el país. Per exemple, hi ha la Plataforma Salvem l’Alt Empordà de Purins, l’Associació de Naturalistes de Girona, Attac Catalunya, Ecologistes en Acció, El Grup de defensa del Ter, GEPEC (Grup d’estudi i protecció dels ecosistemes catalans), IPCENA (Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural), Veterinaris sense Fronteres o la Xarxa Sud del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

A banda d’una mostra d’entitats i xerrades, el nucli de la Figuerosa s’ha omplert d’elements que fan referència al nom de la fira: una exposició de vàters, creus i cranis en una muntanya de terra que simbolitza una tomba de fems o un mapa gegant de Catalunya on s’han anat posant tifes allà on hi ha conflictes amb la gestió dels residus. El portaveu dels organitzadors, Xavier Mayora, assegura que ‘hem utilitzat l’humor per cridar l’atenció i anar el més lluny possible; volem riure i alhora debatre sobre temes que són molt seriosos’. En aquest sentit, s’ha mostrat molt satisfet de la resposta de les entitats, del públic, i de la repercussió que ha tingut l’esdeveniment.

Una trobada per ‘començar a caminar junts’ Llegir més a Vilaweb.Cat



La Fira de les Merdes de la Figuerosa. 324.Cat 17/09/2016
Una de les principals queixes dels impulsors és la proliferació de macrogranges de porcs en comarques com l'Urgell i la Segarra i els problemes derivats de les dejeccions que generen



Empar Moliner i la Fira de les Merdes. Catalunya Radio 16/09/2016
Aquest dissabte se celebrarà a Figuerosa, a l'Urgell, la primera edició de la Fira de les Merdes de Catalunya, que aplegarà una vintena d'entitats contra els abocadors i la ramaderia industrial. Empar Moliner ho aprofita per recordar-nos que Catalunya és un país escatològic.



Merda per Catalunya. Xesc Vidal. 7accents.cat 15/09/2016
Amb aquest títol molts pensaran que aquest article va de política. Doncs no, aquest article va de societat, de convivència, de respecte i, sobretot, de salut humana i mediambiental. Això sí, la política, aquí, podria fer moltes coses, però no les fa.


Els opositors a la planta de compostatge projectada a Ossó de Sió (Urgell) s'han unit amb altres zones de Catalunya on hi ha instal·lacions similars i han convocat per a dissabte vinent una jornada de protesta, en clau d'humor, que han batejat com: 1a Fira de les Merdes de Catalunya. La fira es celebrarà a Figuerosa, un nucli agregat a Tàrrega, que és la zona urbana més propera a la planta projectada a l'Urgell.

Diferents entitats



‘Per un món rural viu! Menys macrogranges i més pagesos!’

-.- 





Avui ens han fet arribar, de manera anònima en un paquet sospitós, una cinta VHS amb el comunicat original, i sense editar, de la “Branca Botifarra dels Culs de Catalunya”.  Read More




Article de La Directa. Número 410. Del 14 de juny de 2016 “La instal·lació de tractament de residus de Puigverd d’Agramunt, inicialment projectada per processar sobretot dejeccions animals, acumula enormes quantitats. Read More


Ja tenim activat i operatiu el nostre nou compte a les xarxes socials.
Ens podeu trobar a Twitter amb el nom @culsdecatalunya i on fem servir els hashtags #PerUnMónRuralViu i #FemsCat2016
Apuesta és la forma més directa de comunicar-vos amb nosaltres.




La Plataforma Salvem els Plans de Conill és crea per iniciativa d’un col·lectiu de veïns i veïnes afectat pel projecte d’una planta de compostatge al bell mig d’aquest paratge, que forma part del conjunt dels Plans del Sió, reconeixent els extraordinaris valors de caràcter natural i patrimonial i reaccionant davant una nova actuació que posa en perill la preservació d’aquest patrimoni  reconegut i protegit per la Unió Europea. Read More




Article de La Directa. Número 412. Del 12/7 al 25/7 de 2016 “A les terres de Ponent, la Corporació Alimentària de Guissona SA (CAGSA) s’ha convertit en un imperi agroindustrial. Read More  

11 d’ag. 2016

Al·legacions al projecte de la carretera Almoster-La Selva



Us deixo el resum de l'al·legació conjunta de la plataforma, a la que us podeu sumar, i una graella que us podeu descarregar perquè la ompliu de signatures.

Tenim de temps fins al 26 d'agost!

(També es poden presentar al·legacions des de col·lectius i entitats si esteu interessats. En tenim un model.)



ESTEM BUSCANT SIGNATURES!
AJUDA’NS A DEFENSAR EL TERRITORI!

Que la carretera d’Almoster a La Selva s’ha de millorar és un fet ineludible. No pot ser que a dia d’avui una carretera passi per dins un nucli urbà, com és el cas d’Almoster. Tanmateix, la idea que ha presentat la Diputació de Tarragona està sobredimensionada fins al punt d’utilitzar dades inflades per justificar un projecte d’aquesta mida: prop de 1500 cotxes al dia per la carretera d’Almoster? Però això què és!

Des de la plataforma d’afectats, juntament amb les entitats ecologistes i defensores del territori i la pagesia, demanem a la Diputació que ens escolti, que no tiri pel dret i no esculli com a única opció possible la Opció 2, la que més impacte té sobre el territori. Des de la plataforma demanem que la Diputació replantegi el projecte i que tinguin en compte la Opció 3 que passa per millorar la carretera actual, sense fer cap barbaritat, i no fer-ne una de nova planta com planteja la Opció 2.

En resum, cal millorar la carretera, no duplicar-la i augmentar-ne l’impacte que implica fer-ne una de nova.

Implantar la opció 2 suposa l’afectació de 70 ha de terreny d’un traçat que no respecta les partions dels terrenys i, a més, augmenta l’impacte mediambiental en un territori de poc més de 5km2 on ja contem amb el camí vell d’Almoster, la carretera d’Almoster, la línia de ferrocarril Lleida-Reus i l’autovia C-14.

Per altra banda, i tenint en compte que el Camp de Tarragona ja contem amb els complexos petroquímics, la destrucció de la muntanya per culpa de les pedreres, les incomptables urbanitzacions esteses per tot el terme, el turisme massiu a la costa o la xarxa de carreteres, autovies i autopistes, no podem permetre que es continuïn sobredimensionant unes infraestructures innecessàries.

Hem d’aprendre a respectar el territori. Fins ara em pensat que créixer destruint era la única forma de progressar. Que el progrés era avançar amb un bulldozer i arrasar amb tot el que quedi per davant. Però això no pot seguir així si volem seguir compartint aquest món. No es tracta del que voldríem sinó del que necessitem. I necessitem una carretera, no una autovia, per anar fins Almoster. Aquest no és un problema que ens afecti a un, dos, tres veïns o veïnes. Ens afecta a tots, perquè és de sentit comú no destruir l’espai on vivim.

Podeu descarregar-vos les al·legacions individuals i les col·lectives.

Si voleu signar, podeu descarregar-vos i emplenar la graella  (INTENTEU OMPLIR-LA!)




informació relacionada:

-.- 

Iª Fira de les Merdes de Catalunya - FemsCAT

Iª FIRA DE LES MERDES DE CATALUNYA - FemsCAT

Bon dia!

Us escrivim des d'uns poblets del municipi de Tàrrega, capital de l'Urgell i de la comarca catalana amb més porcs per habitant. També aviat serem la zona amb més abocadors de purins i gallinassa per habitant perquè tant porc i aviram produeix molta merda.

Resulta, que ara ens volen posar un altre d'aquests abocadors, mal dits plantes de compostatge per a confondre l’opinió pública, amb l'objectiu de poder crear més macrogranges a la comarca. El seu bestiar servirà per alimentar les arques de l'amo de les nostres contrades, la Corporació Alimentària de Guissona (BonArea). En canvi, nosaltres ens hem d'empassar les pestilències dels seus residus. A més, s'afegiran més tòxics als nostres sols i les nostres aigües ja completament contaminats. Podeu trobar més informació de la nostra lluita a www.facebook.com/Plataforma-Salvem-els-Plans-de-Conill.

Ens sentim com el cul de Catalunya. Però hem aixecat el cap i hem vist que no estem sols ni soles. Que hi ha bastant més gent i zones com la nostra que pateixen la nocivitat d'unes formes de producció i vida cada vegada més insostenibles. No tan sols gent afectada per la ramaderia industrial, com a les terres de Ponent i a les comarques de Girona. Déu n'hi do les merdes que s'han d'empassar la gent de Tarragona amb les seves centrals nuclears, refineries, petroquímiques i un llarg etcètera! I quants petits grups hi ha a Catalunya els quals, de forma més o menys aïllada, s'oposen a un abocador industrial, una planta química, l'ampliació d'un aeroport...

Veient aquest panorama, se'ns ha acudit d'unir els culs de Catalunya en una Fira de les Merdes de Catalunya (FemsCat). Organitzar un dia per trobar-nos, per denunciar les barbaritats que estan passant a les nostres terres i per riure'ns a la cara dels polítics i grans corporacions que ens estan amargant la vida.

També us volem proposar, si teniu temps i ganes, de preparar algun tipus d'activitat que, en clau d'humor, expliqui la vostra problemàtica i la vostra lluita (tallers, cançons, teatre, poesia,...), com per exemple “taller de perfums de purins” o “taller de bidonets radioactius”

Aquesta Iª FemsCat tindrà lloc el dissabte 17 de setembre a la Figuerosa (Urgell). Per poder fer una bona difusió, i per organitzar millor l'estada, demanem que els grups i entitats interessats confirmin la seva assistència fins al 15 d'agost i, si pot ser, també l'activitat que proposeu per explicar la vostra lluita. Us demanem també que ens ajudeu a fer difusió d’aquesta fira i no dubteu de contactar amb nosaltres per a qualsevol dubte i/o suggeriment.

Moltes gràcies i fins aviat!

Els Culs de Catalunya / Comitè organitzador de la 1ª FEMSCAT

info@elsculsdecatalunya.org

Xavi (649109702) Lídia (625331178)


Signeu i compartiu


 


-.-