19 de febr. 2016

El Parlament es pronuncia contra la MAT de Ponent

· La CUP, JxSí i Ciutadans aproven instar el Ministeri d'Indústria a paralitzar les noves línies elèctriques d'alta tensió a Catalunya 

· El govern d'Aragó sí que es mostra partidari de completar el mapa d'interconnexions

Torres elèctriques abandones a Binèfar i que es podrien reutilitzar
amb la nova MAT Foto: D.M.

David Marín - lleida
El Punt Avui 19/02/2016

El Parlament va aprovar dimarts instar el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme a paralitzar la construcció de línies elèctriques de molt alta tensió (MAT). Es va aprovar amb els 94 vots de Junts pel Sí (JxSí), la CUP i Ciutadans; 11 abstencions de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), i els 26 vots en contra del PSC i el PP. El rebuig a les noves línies de molt alta tensió formava part d'una moció presentada per la CUP sobre una nova cultura de l'aigua i del territori a Catalunya, en què també es va aprovar revisar el projecte de regadius del canal Segarra-Garrigues i de nous projectes hidràulics més al país i eliminar la possibilitat d'un transvasament entre conques.

El rebuig a les línies de molt alta tensió afecta sobretot la MAT que l'empresa pública Red Eléctrica de España (REE) pretén construir entre Penyalba, a Aragó, i Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà. L'anomenada MAT de Ponent pretén connectar els excedents de producció de la vall de l'Ebre amb la xarxa catalana a través d'un enllaç a Figuerola d'Orcau, al municipi d'Isona, on connectarà amb la línia de molt alta tensió existent que porta electricitat des de les centrals hidroelèctriques del Pirineu fins a Sentmenat i la regió metropolitana de Barcelona. Red Eléctrica ja ha adquirit els terrenys on vol construir la subestació transformadora on connectarà aquestes línies, i va presentar el 2011 als alcaldes del territori un projecte de traçat amb diverses alternatives que de moment ha quedat sobre la taula. Els municipis i consells comarcals afectats s'hi oposen: creuen que la línia és innecessària, se'n podria reaprofitar alguna de ja existent per fer la mateixa funció, i el traçat afecta dues àrees protegides i zones de reserva de fauna.

La diputada de la CUP de la demarcació de Lleida, l'aranesa Mireia Boya, ha explicat que ara aquest grup portarà el cas de la MAT de Ponent a la comissió d'Energia del Parlament perquè sigui tractat de forma concreta i l'oposició política a la seva realització sigui encara més forta. Les competències sobre les grans línies de distribució elèctrica són de l'Estat, però tot i això la moció insta ara el govern de la Generalitat a defensar davant del ministeri aquesta oposició a la realització de la MAT de Ponent, segons ha explicat Boya. Igualment, la diputada anticapitalista ha anunciat que la CUP treballarà també per enfortir una xarxa al territori en contra del projecte.

Aragó, amb les interconnexions

La MAT de Ponent també és aquests dies al Parlament d’Aragó. Dilluns les Corts d’Aragó van debatre en la comissió d’Economia el cas de la línia de torres elèctriques construïdes el 1999 però abandonades des de llavors i que ara REE vol reaprofitar en el projecte entre Penyalba i Isona. La intenció l’any 1999 era connectar amb la xarxa elèctrica de l’Estat francès pel Pirineu aragonès fins a la localitat occitana de Casarilh, però l’oposició ecologista francesa va fer que el govern de París abandonés el projecte. Des de llavors, les cigonyes nien en una fantasmal filera de torres sense cables que s’estén per les comarques aragoneses i de la Franja de Ponent fins a la localitat de Graus, a la Ribagorça. Durant el debat parlamentari a les Corts d’Aragó, i a proposta del grup de Podem, va comparèixer el director general d’Energia i Mines del govern d’Aragó, Alfonso Gómez, que va fer una defensa de la interconnexió de línies europees que recomana la Comissió Europea, i també de l’aprofitament de les torres ja construïdes per a la línia entre Penyalba i Isona. A Aragó, Podem, Chunta i IU defensen la retirada de les torres, mentre que el PP i C’s volen que s’aprofitin.

_._

9 de febr. 2016

Europa va invertir 26.400 milions en eòlica el 2015, Espanya res

Recordem que ens van encolomar la MAT dient que havia de servir per facilitar l'evacuació dels futurs parcs eòlics!.

Alemanya va instal·lar més de 6.000 megawatts, gairebé la meitat de tot el continent

Xavier Grau
Ara.Cat 09/02/2016 

Un parc eòlic construït abans de la retallada de les primes
i la reforma elèctrica. / Jaume Ignes / EFE
Espanya va ser un dels estats capdavanters en les energies renovables, sobretot l'eòlica, la qual cosa ha donat pas a grans empreses del sector de la fabricació d'equipaments, com Gamesa. Però el cert és que la retallada de les primes a les renovables ha paralitzat totalment les inversions.

Almenys, això és el que es desprèn del darrer informe elaborat per l' Associació Europea d'Energia Eòlica (EWEA), un informe que destaca que durant el 2015 a tot Europa es van instal·lar 12.800 nous megawatts (MW) de potència eòlica. Però a Espanya, la nova instal·lació de potència eòlica va ser zero.

De fet, els països capdavanters han estat Alemanya, Polònia, França i el Regne Unit. L'estat governat per Angela Merkel va instal·lar 6.013 nous MW eòlics, que suposen el 47% de la nova potència eòlica instal·lada a tot el continent, gairebé la meitat. A Polònia es van instal·lar 1.300 nous MW, i a França –un estat que compta amb moltes centrals nuclears que garanteixen el subministrament– es van instal·lar 1.000 nous MW eòlics. El Regne Unit va comptar amb 975 nous MW.


Aquests nous parcs eòlics que es van fer a Europa el 2015 van mobilitzar una inversió total de 26.400 milions d'euros, una inversió de la qual Espanya va quedar al marge. L'energia eòlica va ser la tecnologia capdavantera de nova instal·lació a Europa, amb el 44% dels nous MW, seguida de la solar fotovoltaica, amb el 29%, i el carbó, amb el 16%. El gas va suposar el 6,4% de la nova capacitat instal·lada.
Amb la inversió feta l'any 2015 la potència eòlica instal·lada a Europa puja a 142.000 MW i pot generar fins a 315 terawatts hora (TWh) per cobrir l'11,4% de les necessitats d'electricitat de la Unió Europea. Dels 12.800 MW eòlics nous instal·lats a Europa el 2015, 9.766 van ser terrestres, mentre que 3.034 van ser marins. L'eòlica va acaparar el 44% de la nova capacitat de generació instal·lada al continent, i va ser la tecnologia que més va créixer.

A Espanya perd pes

Però a Espanya, entre que el 2015 va bufar menys vent i no hi va haver nova inversió, l'eòlica perd pes en la generació elèctrica. Segons les dades de Red Eléctrica, del gener al desembre del 2015 la primera font de generació va ser la nuclear, amb un 21,9% del total, seguida del carbó, amb un 20,3%, i relegant l’eòlica al tercer lloc, amb un 19%. Un any abans, l’electricitat generada a les nuclears suposava el 22% del total, pràcticament igual que el 2015, però el segon lloc el va ocupar l’eòlica, amb un 20,3% del total, exactament el mateix percentatge que el 2015 va aportar el carbó. Aquest combustible el 2014 va aportar un 16,4%.

El conseller delegat d'EWEA, Giles Dickson, ha destacat que l'eòlica "arrossega la transició energètica de la UE" i afegeix que ja es una indústria madura "que té sentit econòmic i contribueix significativament als objectius de la seguretat energètica i la competitivitat europea".

El fet que demostra que és una tecnologia madura és que al gener, quan es va fer a Espanya la primera subhasta de capacitat eòlica després de la reforma elèctrica, es va adjudicar tota a ofertes sense prima.

El conseller delegat d'EWEA ha destacat que tot i el creixement de la capacitat de generació eòlica, les noves instal·lacions es reparteixen de forma molt irregular. "L'eòlica no ho està fent bé  en països on la regulació no és clara o no és eficaç, i els inversors se'n van a un altre lloc", ha indicat.

Segons l' Associació Empresarial Eòlica –la patronal espanyola del sector–, l'Estat és un clar exemple d'això, ja que en la darrera legislatura només s'han instal·lat 1.932 MW eòlics per culpa, primer, de la moratòria verda i, després, de la reforma energètica del ministre José Manuel Soria, "que va allunyar la seguretat jurídica", tal com demostra el fet que Espanya s'ha convertit en l'estat amb més demandes d'arbitratge davant CIADI, l'organisme d'arbitratge del Banc Mundial.

La patronal espanyola del sector considera que aquesta "paràlisi" eòlica allunya l'Estat del compliment dels objectius europeus vinculants per al 2020. Segons l'Associació Empresarial Eòlica, l'única solució passaria perquè es recuperés la seguretat jurídica i s'aprovés un calendari de subhastes per complir amb la planificació energètica del govern espanyol, que xifra en 6.400 MW la necessitat de nova potència eòlica per complir amb els objectius europeus l'any 2020.

_._

7 de febr. 2016

La concentració contra el Pla de Conca Hidrogràfica de l'Ebre

Els manifestants, vinguts d'arreu de Catalunya, apunten que "L'Ebre sense cabals és la mort del Delta" 

 Pla general de diversos membres de la PDE amb el simbòlic nus anti transvasament en la manifestació d'Amposta  |  ACN

La concentració ha estat "la més multitudinària de totes les que s'han fet fins ara" contra el Pla de Conca Hidrogràfica

Vista aèria de la capçalera de la manifestació d'Amposta davant d'una riuada de persones  |  ACN

per Agències / Món.Cat
7 de Febrer 2016

La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha qualificat d'"històrica" la marxa a Amposta contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN) sota el lema 'L'Ebre sense cabals és la mort del Delta' i 'Natros pugem sempre, ara baixeu vatros', segons han informat fonts de l'organització. La concentració ha estat "la més multitudinària de totes les que s'han fet fins ara" contra el Pla de Conca Hidrogràfica, i la marxa ha començat al centre d'Amposta i ha acabat al pont d'Amposta, que travessa el riu Ebre. 

Al final de la marxa, la Plataforma en Defensa de l'Ebre ([PDE]) ha llegit un manifest i han intervingut la Catedràtica d'Història de la Comunicació de la UAB, Amparo Moreno, que ha demanat la "intervenció europea per a un altre Pla Hidrològic que garanteixi un Ebre viu i digne".

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ha asseverat que necessiten tots els suports possibles, i ha demanat al Govern de la Generalitat que "no afluixi, que no es deixi enganyar en aquests moments de la reivindicació d'un cabal ambiental per al tram final del riu, perquè d'això depèn la supervivència de l'Ebre".
La plataforma ha avisat que alguns dels perills que pot comportar el pla impulsat pel Govern espanyol són l'augment de la salinització, tenint en compte que el Delta no aguantaria l'embat del mar, i l'increment dels períodes de falta d'oxigen a l'aigua i les seves afectacions sobre la biodiversitat.

L'ANC ha mobilitzat unes 7.000 persones que s'han sumat a la manifestació, i han arribat a Amposta en més de 60 autocars i la resta en vehicles particulars.

Polítics i entitats

A la manifestació han assistit el vicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras; els diputats de JxSí Germà Bel, Jordi Turull (CDC), Antoni Castellà (Demòcrates) i Roger Torrent (ERC); l'expresidenta del Parlament, Núria de Gispert; i els diputats de la CUP Mireia Boya, Joan Garriga 'Nana', Sergi Saladié i Gabriela Serra.
En representació del PSC han acudit la diputada Assumpta Escarp i el dirigent Jordi Terrades; en nom de EnComúPodem Xavier Domènech i Fèlix Alonso; per part d'UDC l'eurodiputat Francesc Gambús i el secretari general Ramon Espadaler, i també acudiran els presidents d'Òmnium, Jordi Cuixart, de l'AMI, Josep Andreu, i de l'ANC, Jordi Sànchez.
Una delegació d'eurodiputats liderada pel vicepresident de la comissió de Peticions, Pál Csáky, i amb Pilar Ayuso, Rosa Estaràs (PP), Javi López (PSC) i Ernest Urtasun (ICV), entre d'altres, visitarà aquest dilluns la zona i es reunirà amb col·lectius contraris al Pla de Conca Hidrogràfica. 

-:-


 
Informació relacionada:

· "Marea blava" a Amposta contra el nou Pla Hidrològic de l'Ebre
· Una gran ‘marea blava’ inunda Amposta en defensa del Delta 
· La Plataforma en Defensa de l'Ebre qualifica d'"històrica" la marxa contra el Pla Hidrològic
· 50.000 persones fan pinya contra el Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre 
· Forcadell: "Les decisions que afecten a Catalunya, s'han de prendre des de Catalunya"

Més:

· La manifestació d’Amposta en imatges
· Fotogaleria de la manifestació contra el Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre
· Els regants de Lleida denuncien que el Govern "s'ha tirat en braços de la gent del delta"
· Què és i com afectarà el Pla Hidrològic de l'Ebre?

· El Pla Hidrològic de l'Ebre des del punt de vista científic




-:-